Article a l’Avui

Aquestes són les memòries periodístiques de la meva estada a Dinamarca. Van aparèixer l’altre dia a l’Avui amb el títol Dinamarca com a model:

Dinamarca és un país petit. Amb cinc milions i mig d’habitants, és lleugerament més gran i més ric que Catalunya, però és també un país amb el qual podríem comparar-nos i faríem bé de comparar-nos. Compta, com nosaltres, amb una base econòmica important feta de petites i mitjanes empreses. No té multinacionals de primer nivell com Ikea o Nokia. Disposa també d’un sector agrari encara important i ara per ara comença a patir la crisi que s’estén arreu: el país decreix.

ENTRE LES DIFERÈNCIES MÉS remarcables, els danesos compten amb una ètica del treball que els atorga una productivitat envejable; són professionals ben pagats però sotmesos a un tipus impositiu realment alt. En un país autosuficient en petroli, l’atur és gairebé inexistent. També disposen d’una tradició democràtica ben arrelada i, com és obvi de recordar, tenen un Estat propi. Al marge de tot això, la BBC ens recordava fa uns dies una notícia poc coneguda i menys encara valorada. Segons l’Enquesta Mundial de Valors, tot i tenir un clima que només pot ser qualificat d’horrible, són el país més feliç del món. Comprendre aquest fet passa no només per analitzar la seva base econòmica sinó, de manera fonamental, les raons culturals d’un cert model d’èxit.

ANEM AMB UN EXEMPLE. Fa uns anys, un grup d’acadèmics va fer el mateix experiment a diferents països d’Europa: deixar en llocs públics moneders amb diners i un telèfon de contacte. En quin país europeu el nombre de devolucions va ser el més alt? Efectivament, Dinamarca. Si aquest és un país model, ho és sobretot en confiança. Per a un europeu del sud sobta trobar-hi entrades franques al metro, sense barreres ni revisors; observar caixers situats lluny de la sortida en botigues i supermercats, i veure bicicletes sense lligar pels carrers. Un fet és rellevant i convé recordar-lo: la inversió en cohesió social, en patrons de respecte a la llei, per a països com Dinamarca es tradueix en estalvi i desenvolupament econòmic. Són els fonaments del seu país. Dit en altres paraules: hi ha cultures que propicien el creixement i d’altres que no. Tot plegat, està lligat a unes condicions econòmiques guanyades a pols i a polítiques socialdemòcrates amb anys de tradició. Els exemples aquí són nombrosos. Els danesos tenen un servei de llars d’infants públic, gratuït i universal; permisos de paternitat d’un any; serveis sanitaris ràpids, de qualitat i eficients. El treballador de l’administració pública, asseguren, té més de servidor públic que no pas de funcionari que funciona. On els impostos són alts (l’IVA arriba al 25%), l’igualitarisme és un principi acceptat que es tradueix en un refús soterrat de l’ostentació.

NO SERIA JUST PASSAR PER ALT que també hi ha gent que s’aprofita d’un sistema com aquest. Un professor danès m’explicava que uns anys enrere es va descobrir que a la Biblioteca Nacional de Copenhaguen havien desaparegut diverses primeres edicions de les obres de Kant. El mecanisme del robatori va ser molt simple: el lladre, només un, sortia de la biblioteca per la porta principal i amb el llibre sota el braç. Quan es va conèixer la notícia es va produir un desacostumat escàndol.

QUÈ PERMET, DONCS, QUE EN UN PAÍS s’instal·li la confiança i en d’altres no? Doncs els mecanismes de control social que exercim els uns sobre els altres, l’extensió d’uns valors específics i la força de l’exemple. Podem subratllar els accents positius o negatius d’aquest model. No en va, de gustos i ideologies el món n’és ple. Ara bé, és evident que hi ha una base social que hem de defensar per tots els mitjans: la de la cohesió, la comunitat i la confiança. Valors que actualment neden a contracorrent.

LLEGIA FA TEMPS EN UN DIARI que un càrrec soviètic de visita a la Suècia dels anys seixanta va afirmar que, efectivament, el paradís socialista existia: es deia Suècia. Per a un europeu del segle XXI podríem dir que el paradís de la confiança té un nom: es diu Dinamarca.

Advertisements

4 Respostes

  1. Ostres. L’altre dia vaig anar a l’expo de saragossa i en sortir del pavelló de Suècia, estava d’una mala llet…

    Tinc la sensació que no hi arribarem mai, a aquest nivell. La veritat és que agafen ganes de fer les maletes

  2. Interessant reflexió, jo després de fer un viatge per terres escandinaves he arribat a conclusions semblants.

    En definitiva, el motiu de l’èxit d’aquests països és mimar i estimular el capital humà i social. I clar això sovint comporta adoptar responsabilitats i normes coses que a les nostres laltituds mediterrànies són considerades políticament incorrectes… aquí predomina el campi qui pugui i qui gorreja del sistema és considerat un heroi. No arribem als nivells de Marbella o Itàlia, però està clar que estem a anys llum de Dinamarca.

    http://mesvellquelanarapeu.blogspot.com/2008/07/impressions-descandinvia.html

  3. Celebro, Ricard i Rafel, que compartim la bona imatge dels paisos escandinaus i sobretot el que ens falta per arribar-hi. Almenys es una cosa bona que estem d’acord en que aquesta es la mena de referencies que necessitem.

  4. Fent petites capelletes es poden crear petits grups d’aquest estil que amb una mica de sort, pressió i productes poden arribar a tindre una certa influència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: