Sud-àfrica (V): Ciutat del Cap

Aquest petit Manhattan de gent de pell fosca resulta tan interessant com corprenedor. Interessant perquè et recorda a cada pas el seu passat colonial, l’ascendència britànica i holandesa, visible en els edificis alts o les esglésies. Corprenedor des del moment en que la misèria i una certa sensació d’inseguretat s’apoderen de tu gràcies als paranoics esforços de la població blanca local amatent per conscienciar-te del perill invisible que t’envolta. Una recomanació encertada que sí posem en pràctica és la d’agafar el bus turístic (ruta vermella) per voltar una mica la ciutat. Si els dies de congrés m’allotjava al fabulós i cèntric Cape Sun, ara que estic en parella i ja no paga l’empresa m’allotjo en l’igualment cèntric, no tan fabulós però tres vegades més barat Mutual Heights Building, un bell edifici d’art Deco dels anys 30 ara convertit en moderns apartaments de sostre alt.

El bus turístic ens duu fins el funicular de Table Mountain, ara tancat per manteniment. D’aquí a les exclusives platges que ja vaig visitar tot sol el dia anterior, i després torna cap el centre via el port, conegut aquí per Waterfront. La Mili i jo fem una parada a les platges, passegem amunt i avall entre adolescents que corren, juguen i es mullen i banyem els peus, no fos dit, en l’aigua glacial. Com a l’hivern a Ciutat del Cap el sol es pon a les sis de la tarda, decidim passar la resta del dia al Waterfront. Aquesta és una zona exclusiva i segura, l’única en la qual, diuen, es pot passejar per la ciutat un cop cau la nit, tota plena de comerços, restaurants i cinemes.

El que tècnicament se’n diu una ciutat comercial, vaja. Això sí, amb belles vistes sobre el port, el mar i joves de color que ballen danses africanes a canvi de les monedes que el públic tingui a bé aportar. El vespre, amb l’habitació plena de roba amb descompte comença la nostra recerca per internet de llocs on poder experimentar un safari africà en condicions. Poques hores després trobem aquest lloc idílic situat en el famós Kruger Park, en la frontera amb Moçambic. Abans de dormir, a la novel·la de Cooetze que estic llegint, David i la seva filla són brutalment assaltats en la seva casa sud-africana, a Eastern Cape. Toquem ferro.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: