Sud-àfrica (VI): Ciutat del Cap (i adéu)

Els dos darrers dies a aquesta mítica capital colonial els dediquem a voltar i passar fred. Malgrat les previsions anuncien temperatures entre deu i divuit graus, quan el sol desapareix i la boira llisca per entre les muntanyes, el fred és humid i traspassa la poca roba d’hivern que portem. Anem a passejar un cop més per Long Street, a veure llibreries de vell i antiquaris de preu regalat. Després enfilem cap el Company’s Garden i entrem en alguns dels museus i edificis que l’envolten. L’aparentment insuls museu de Sud-àfrica es converteix en una sorpresa etnogràfica i zoològica. Juntament amb reproduccions de la vida de les comunitats locals negres es presenta en grandària natural la diversitat terrestre i sobretot marítima d’aquest país. Des de tonyines de tres metres, a peixos espasa de cinc fins a balenes de trenta. Descobrir la riquesa biològica submarina, digna de personatges com el capità Nemo o el capità Acab, sorprèn i transporta a altres indrets mítics.

Tot seguit visitem la prescindible Biblioteca Nacional i la Slave Lodge, on ens assebentem de les condicions de vida dels primers esclaus transportats des de tota Àfrica i Sud-est asiàtic fins aquest punt. Es curiós tanmateix comprovar com la llengua actualment majoritària dels seus descendents és l’afrikaans, un neerlandès aturat en la història, al segle XVII. Queda per a un altre moment resseguir el fil de les grans fortunes catalanes fetes amb el tràfic d’esclaus, al segle XIX. Em ve al cap el conegut cognom Vidal-Quadras, però hauré de comprovar-ho.

Deixem per al darrer dia dos petits intents d’aproximació a la realitat sociològica local. Dimarts al matí, novament amb un fred humit, agafem un tren cap el Sud, direcció a St.James: una població situada a trenta quilòmetres de Ciutat del Cap. Els trens locals es divideixen per categories: primera, una mica més cara i normalment poblada per blancs i segona on hi va la resta. A la tornada, cap allà les quatre, per tant peak hour de retorn a la ciutat, ens veiem literalment immergits en una realitat monocolor negre. Per la nit, un nou bany de realitat africana, aquest cop camuflat i digerit sota la forma d’un sopar autòcton a l’interessant Africa Cafe. Per un preu moderat ens atipem d’una important promiscuïtat de plats del continent. Per la nit, costarà agafar la son amb la panxa plena.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: