Sud-àfrica (VII): Ruta 62, francesos i afrikaaners

Ruta 62

Dimecres 23 donem el tret de sortida cap als Winelands, la comercialment coneguda com a ruta de vinyes més llarga del món. Abans d’arrencar ja m’imagino a mi mateix de protagonista de la pel·lícula Entre Copas, essent arrossegat d’una banda a l’altra entre tasts de vi i finalment, absolutament begut, essent dipositat a casa. El tret de sortida de Ciutat del Cap, que havia de ser a les nou del matí, s’endarrereix fins a les dotze degut a una sèrie de malentesos i incompetències. Al migdia, finalment, ja tenim el Toyota Yaris aparcat davant de l’edifici del Mutual Heights. Uns primers moment de dubte en que el perill de la conducció per l’esquerra es veu sobrepassat per les incògnites del canvi de marxes automàtic i ja som a l’autopista rumb cap a l’est.

En dues hores som a Worcester i en tres al primer destí de la jornada: Montagu. Un poblet deliciós, tranquil i aparentment poblat per pintors i bohemis diversos del qual només en queda constància a la guia de viatges. Després d’un breu àpat i l’acurada atenció de la gent de l’oficina d’informació, decidim fer nit en aquest lloc. De la munió de llocs per dormir, ens quedem amb el B&B Arlines: una casa d’estil victorià digna d’Anne of Green Gables. Amb les mostres de ceràmica en les ja sobrecarregades parets, nines antigues, capses de metall igualment pretèrites, coixins fets amb punt de creu i terra de fusta que cruix quan el trepitges. En aquest moment em ve pel cap una nova referència literària i em veig en el paper de Sherlock Holmes, tot i que en un lloc com aquest també s’hi trobaria a gust el mateix Conan Doyle. Per cert, un Conan Doyle que visità el país fent de periodista a les guerres Boer entre afrikaners i anglesos de finals del s.XIX.

Els nostres amfitrions, una parella a prop de la seixantena, es fonen perfectament en l’esperit victorià de la casa, sempre extraordinàriament correctes i servicials. Ella conduint-se amb un accent anglès estirat, ell amb una notable pronuncia germànica que posa en evidència quina és la seva llengua pròpia. Cal parar esment també d’un cartell a la paret que recorda la varietat de cognoms francesos del país i l’estampida dels Hugonots que seguí l’edicte de Lluís XIV, al 1685, ordenant-ne l’expulsió. Per altra banda, en la meva breu experiència en l’interior d’aquesta part del país ja he pogut comprovar algun dels símptomes que altres troben a casa nostra. Quan en contacte amb la gent desenterro algunes de les paraules neerlandeses que vaig aprendre tretze anys enrere, la resposta sempre arriba en anglès. Sembla clar que m’entenen però no que vulguin intentar parlar amb mi un idioma que de fet és el seu. Algun comentari similar podria dir de la presència escrita i oral d’una i altre llengua: l’anglès és majoritari a nivell escrit mentre que la variant holandesa guanya en l’oral.

Com el paratge acompanya i encara no ha caigut la nit passegem pels pocs carrers paral·lels que donen forma a Montagu i sopem. Abans de dormir encara tinc temps de mirar el correu en el portàtil, trucar a casa amb Skype i avançar en la lectura de Coetzee rumb cap a l’est.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: