Sud-àfrica (VIII): De Montagu al Swartberg Pass

Swartberg Pass

Sortim de Montagu a les deu en punt. Tal i com la guia anunciava el camí que se’ns obre davant dels ulls és preciós, escènic. El cotxe recorre quilòmetres i quilòmetres entre dues llargues serralades de muntanyes, ara acostant-se a una, ara a l’altra. En la carretera els cotxes que segueixen la nostra direcció són pocs, anem gairebé sols i això ens permet gaudir de la bellesa del paisatge, de les vinyes de nom neerlandès amb bandera sud-africana i alguna ocasional britànica o holandesa. A mig camí, a Calitzdorp, fem una aturada per dinar una de les especialitats locals. Som ara en terra d’estruços, importats de la zona sahariana temps enrere i actualment multiplicats en aquestes terres per aprofitar-ne la carn, les plomes i el cuir. No és d’estranyar doncs que dinem una amanida i una hamburguesa, les dues fetes amb carn d’estruç.

La parada natural Oudtshoorn recorda per grandària, semblança i distribució una ciutat petita del Mid-West dels EEUU. L’esquivem i prosseguim la ruta cap a la següent fita del dia, Prins Albert. Són setanta-set quilòmetres que contenen dos moments d’interès: la visita a una de les granges d’estruços en les que els turistes allí congregats podem tocar, alimentar i fins i tot alguns, els més lleugers, muntar els animals; i el pas de Swartberg. En circumstàncies normals, en territori conegut i avisats, hagués estat aquest un passeig memorable, gaudit i acompanyat de nombroses fotos. Aquí, però, a l’Àfrica desconeguda i on tot és possible el passeig adquireix uns tons més variats.

La carretera, bella, espectacular, envoltada de camps immensos, granges espaiades i turons d’altura diferent, en un cert moment es dirigeix directament cap a la més alta de les muntanyes presents. El nostre estat d’ànim, amb el paisatge, passa de la joia, a l’interès, a la sorpresa, a la inquietud, a la preocupació fins a un real i corprenedor sentiment de vertigen acompanyat de funestos pensaments. Són pensaments que es succeeixen l’un a l’altre mentre el cotxe s’enfila de manera sostinguda, el paviment deixa part a la grava, aquest a la sorra i les proteccions laterals desapareixen. Amb la mirada clavada en el rellotge i fent números per arribar al destí abans no caigui la nit, se succeeixen les ziga-zages, les corbes i els pendents. Gairebé una hora després comença ja la baixada, les gorges impressionants i en poc temps ens veiem envoltats per totes bandes de murs gegants de pedra. Quan arribem a Prins Albert i deixem el cotxe al lloc per dormir, cau la nit i ens sentim cansats però profundament alleugerits.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: