Sud-àfrica (IX): Un dia a Prins Albert

Després del nostre dia de carretera decidim aturar-nos a Prins Albert un dia sencer. Aquesta és una població construïda al llarg de la carretera, recorda en això als pobles romanesos, tot i que en favor de la primera cal dir que li han afegit dos carrers paral·lels, a banda i banda del principal i, sobretot, en benefici dels sud-africans, hi ha carrers perpendiculars que de tant en tant tallen la carretera central. En aquest carrer, s’hi troben folgadament disposats els comerços, restaurants, esglésies, museus i biblioteca que donen forma a aquesta petita comunitat de menys de tres mil habitants. Un cop més el seu aire victorià, un aire de poble perdut, et transporta en el temps i et convida a prendre’t les coses amb calma.

L’habitació d’aquestes dues nits està construïda segons l’arquetipus de cambra de safari, amb mosquitera, mobles de fusta massissa i banyera victoriana o eduardiana. Dediquem aquest dia a caminar amunt i avall del carrer, a llegir a l’hamaca, a fer la migdiada i a assentar els records acumulats en el que portem de viatge. De Prins Albert cal destacar un cop més la diferència racial: les cases de porxos generosos són habitades pels blancs. La gent vagarosa que sembla perdre el temps asseguda a les voreres són tots negres. Tot i que la Mili m’indica que segurament són els que més treballen. Una breu inspiració en l’Alabama de Foulkner t’arriba quan veus els nens, ara blancs i negres junts, córrer descalços pels carrers. La imatge del nen descalç corretejant d’una banda a l’altre serà una de les imatges que m’enduré d’aquest país. Una altra pot ser la dels homes i dones negres caminant a tota hora, amunt i avall de carrers, carreteres i fins i tot autopistes.

Per primer cop en molt de temps, a un dels restaurants del poble veiem una família negra o coloured (mai he comprès la diferència de races, gravada aquí en llei des de temps de l’Aparheid) que sopa al costat nostre. Per a desgràcia de l’estereotip en pocs minuts observem l’escena de l’àvia desplomar-se al terra absolutament beguda i intentant ser alçada per la igualment alegre filla i neta. L’afrikaaner, per aquestes zones és la llengua absolutament majoritària tot i que la seva presència escrita és un cop més mínima. L’excepció, com no, la més que decent biblioteca de la vil·la, que a primera hora de la tarda de divendres aglutina ja una notable concurrència de lectors de totes les edats i raça gairebé exclusivament negra. Per acabar aquest relat costumista del Little Karoo Boer, la casa on ens allotgem, el Saxe-Coburg Lodge, és regentat per una dona blanca amb símptomes de depressió imminent i dues eficients dones de color que s’encarreguen de la feina de cambrera d’habitació. L’accent de la primera és d’un anglès primmirat i gairebé nobiliari. Les dues assistents utilitzen de manera habitual la llengua germànica per comunicar-se.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: