Sud-àfrica (X): Política del país

El període final de l’Aparheid va ser un malson per al conjunt dels habitants de Sud-àfrica. Uns pocs blancs intentaven tenir controlada i distribuïda la població segons races i territoris, mentre que una majoria negra demostrava que, per nombre, eren capaços no només de capgirar la situació política sinó d’acabar fent amb els blancs el que altres països veïns van fer amb un cop es va iniciar el procés descolonitzador. Però no, De Klerk i Mandela (en khosa: M’dala) van signar les paus, van pactar un intercanvi pacífic de papers i a canvi d’això uns van guanyar el control polític mentre que els altres el van perdre però van mantenir el seu estatus econòmic i social. Blancs i negres, sobretot els negres, celebren actualment el 90è aniversari de l’exlider que va salvar el país i evitar un conflicte sagnant que semblava la conseqüència natural de tants anys d’opressió. Diaris, notícies i comentaris dels taxistes, aquests darrers dies, van plens d’aquesta efemèride.

Si M’dala va governar amb habilitat i respecte popular Sud-àfrica del 1994 al 1999, Mbeki, el seu successor, ho farà fins aquest any. Han estat anys de decisions a mig camí de la moderació i la contundència. Probablement la més agosarada, la llei de Black Empowerment. Per la qual els càrrecs administratius i sobretot els comandaments de les empreses més grans han de respectar la composició ètnica de la població o l’accionariat que representen. A la pràctica això ha significat la presa de control de nombrosos nous funcionaris i empresaris negres i, ocasionalment, alguna fugida de capitals i cervells (com no, blancs) cap a l’estranger. Una mesura conflictiva però necessària, em diu un suís que duu molt de temps establert al país. Hauries de veure els cotxes grans que condueix la nova classe rica negra de Johanesburg, em diu una altra dona.

Sigui com sigui, al llarg de la ruta que hem seguit pel país Afrikaaner, només he vist blancs asseguts en restaurants de qualitat, una immensa majoria de personal assistent negre i els cotxes més cars, no cal dir-ho, són els dels blancs. Els blancs s’expressen sempre de manera fluïda en anglès mentre que els negres o coloured parlen un dels 9 idiomes oficials negres o l’afrikaaner però no sempre, o no sempre correctament, l’anglès. El futur president del país, el líder del Congrés Nacional Africà, el partit de M’dala, sembla que serà el recanvi natural de Mbeki. Els blancs el temen: és un populista que promet el que calgui a qui calgui per guanyar suports, ja veurem com podrà complir tantes promeses, diuen. D’entrada, ja ha començat a purgar la gent del partit que ostenta càrrecs de poder i no són de la seva corda. L’alcalde de Ciutat del Cap ha estat un dels darrers a caure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: