Sud-àfrica (XI): Mossel Bay

De Prins Albert fins a la costa no hi ha més de cent cinquanta quilòmetres. Com ja varem tenir prou una sola vegada travessant el pas de Swartberg, decidim fer una petita volta i travessar el molt més agradable pas de Meiringspoort. Malgrat en el viatge d’anada varem veure isards, aquest cop els anunciats micos salvatges, els baboons, no fan acte de presència així que ens hem d’acontentar amb fer atenció al paisatge: els gorgs, les altes muntanyes i el riu. A mesura que avancem cap a George, a la costa, el paisatge canvia, es fa més àrid i retrobem les granges d’estruços abandonades dos dies abans. El darrer coll de muntanya, el d’Outeniqua, es converteix finalment en una davallada ondulant des de les altures cap el mar Índic que, per primer cop, s’obre davant dels nostres ulls.

Travessem George, dins la Garden Route que ressegueix tota la costa fins a la capital. Tombem direcció Ciutat del Cap i cinquanta quilòmetres més enllà arribem a Mossel Bay, una població plenament turística d’uns trenta mil habitants, la nostra destinació del dia. Ens adrecem a l’oficina d’informació turística i en aquest càlid i assolellat dia d’hivern austral, fem camí fins al nostre allotjament. El B&B d’avui, Point Village guesthouse, és una deliciosa casa de platja, a trenta metres del mar i amb les habitacions convertides en àmplies sales de convidats. Si els darrers pobles on vam fer nit recordaven el Midwest nord-americà, aquest cop les casetes de fusta en primera línia de mar, els estiuejants en xancletes, ulleres de sol i jersei polar recorden escenes de platja a Massatchussets o Florida.

Dinem a tocar del mar protegint-nos del sol quan, de cop i volta, un cert enrenou s’apodera d’un grup de turistes. A uns tres-cents metres mar endins s’ha avistat una balena. Efectivament, pocs segons més tard, un tors marí apareix, més tard l’aleta dorsal i finalment la posterior. L’animal s’enfonsa i posteriorment ens ensenya la gegantina cua. A la nostra distància, calculem que l’animal farà uns vint metres i la cua sola tres o quatre. L’espectacle però no és momentani: la balena ha decidit fer aquest ritual de saludar-nos amb la cua tota l’estona que ens quedem dinant. Quan marxem, la deriva ja l’ha endut uns centenars de metres més enllà però ella segueix aixecant-se, deixant anar aigua i mostrant-nos la seva aleta posterior. Passegem pel passeig a la vora del mar, visitem el far, apreciem la calma que sembla dominar aquest poble, sopem i dormim.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: