Sud-àfrica (XIII): La reserva natural de De Hoop

De Hoop

Dilluns ens posem en marxa seguint els consells del nostre amfitrió cap a la Reserva de De Hoop. Si una cosa tenen de bo els propietaris d’aquests negocis d’allotjament és que sabem presentar-te totes les atraccions de la comarca de tal manera que pots considerar la possibilitat d’estirar la teva estada en la regió algun dia més. L’anada, en una carretera terciària de terra, està a prop de convertir-se en un malson inacabable. Seixanta quilòmetres després, travessant un paratge de camps infinits interromputs per granges de suposats afrikaaners calvinistes, arribem a l’entrada del Parc Natural. Si de camí cap aquí hem pogut veure moltons, vaques, cavalls i estruços, ara la fauna que s’espera és bàsicament marina.

A tocar del Cap Agulhas, el punt més meridional d’Àfrica i on convergeixen els dos oceans, l’Atlàntic i l’Índic, es troba una de les zones de cria de les balenes australs. Travessem encara deu quilòmetres més en cotxe i efectivament, arribem a un terreny de dunes que forma un llarg mirador sobre el mar. Davant nostre, a uns pocs centenars de metres, ja podem assenyalar algunes balenes. Tres, cinc, fins a vuit balenes que a intervals se submergeixen, mostren la cua, suren sobre el mar o propulsen pels orificis de la seva dorsal tota l’aigua que ha entrat dins seu. Aquest cop, l’espectacle és continu i els espectadors no passem de la desena. Fem un pícnic sobre les dunes, mirem l’evolució dels mamífers i alimentem amb una mica d’avocat sobrer una de les curioses aus de bec de color taronja que són prou agosarades com per acostar-se’ns.

 

En el camí de tornada, ara sota un sol radiant que ha convertit un matí fresc en una tarda esplendorosa, uns nous convidats fan que aturem el cotxe en sec. A menys de deu metres del cotxe dues zebres mengen l’herba que creix en els marges del camí no sense deixar de mirar-nos de reüll de tant en tant. Tenim temps per estirar la sessió fotogràfica tant com volem. Quan ja en tenim prou, continuem suaument cap endavant, elles s’aparten i nosaltres prosseguim el viatge cap a Swellendam. Al vespre celebrem els nostres èxits de la jornada amb el nostre amfitrió que té més ganes de parlar que no pas nosaltres. La conversa gira i tomba cap els països, les cultures, la història, la gastronomia i el fet que per primera vegada es va sentir dir africà quan va trepitjar Holanda. Una reflexió se’n va en aquest punt cap a la condició de ser blanc en un país excolonial. A un restaurant del costat sopem sashimi de cocodril, ànec i bé, i a dormir.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: