Sud-àfrica (XV): En Klaus

Abangane Lodge

Només hem intercanviat unes poques paraules però entre el que ens ha dit i el que ja sé puc imaginar-me la resta de la història. El que ens ha dit. Que va deixar el món de l’empresa als 42 anys. Literalment, que es va retirar, que ja en tenia prou. Feia molts anys que treballava per a una empresa farmacèutica i feia cinc anys (als 37 doncs) que l’havia destinat (comissioned, amb el regust militar del terme en anglès) a Sud-àfrica. Als 42 anys amb diners en metàl·lic i cap deute a sobre va comprar trinco-tranco la finca Abangane. La va remodelar, va contractar el servei zulu del que ara disposa i com no té cap deute, insisteix, quan vénen els turistes treballa molt. Quan no, es dedica a viure la vida. I de quina manera.

Per viure la vida observo un Mercedes alemany últim model, dos gossos pastors alemanys joves i per tant juganers i una bicicleta estàtica de nacionalitat desconeguda tot i que no és descartable que sigui alemanya també. Els alemanys, cal recordar-ho, són un país de tradició colonitzadora deixant al marge el tour alemany per Europa del 1939 al 1945. Fins a la Segona guerra mundial podies ser saludat en alemany, atendre misses en alemany, menjar alemany i enterrat en làpides alemanyes a Txecoslovàquia, Polònia, Hongria, Iugoslàvia, Noruega, Bèlgica, Romania, Alemanya, Països Bàltics i me’n deixo uns quants. La seva tradició colonitzadora a l’Àfrica, degut a la mala disposició geogràfica del país d’origen, es va traduir en una poc meritòria quarta posició en la carrera colonial a l’Àfrica. Tanmateix, en el subconscient col·lectiu sembla que en queden traces. Serien una espècie de memes, de dispositius culturals equivalents als gens, que queden en el subconscient col·lectiu.

La tradició colonial occidental tampoc és gens menspreable. Davant les cultures subsaharianes, quan no hi ha hagut un bany de culturalització comuna que equipari un i altre, es produeixen els desencontres. Com sempre, parlem de valors. El servei pot ser eficient, però l’atenció no. El tracte pot semblar correcte però el gest, la displicència, la utilitat que nosaltres li donem a l’acte, no. És el sentit d’alteritat que els escriptors blancs a l’Àfrica s’escarrassen per explicar i només poden descriure. Davant d’aquesta divergència, davant de la diferència, s’imposa el pilot automàtic de l’home blanc disposat a reconstruir el seu estatus quo europeu a la casa de l’altre.

I el problema (penso ara en els Afrikaaners) ve quan aquest home blanc té descendents en aquest país des de quatre-cents anys enrere. Quan també trobes aquest home blanc amb ulls vidriosos o alcoholitzat que demana almoina ens els semàfors de Pretòria o Ciutat de Cap. I arriba en Klaus a aquest país i fa seva la parcel·la, la industrialitza, la perfecciona. Contracta mà d’obra a còpia d’emprenedoria i valors occidentals i converteix un tros de país en rendiment pur i en jubilació daurada. Quin paio en Klaus.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: