Sud-àfrica (XVI): El safari

El gran dia ha arribat. Tot turista de pro que visiti Sud-àfrica ha de fer un safari, a poder ser al Parc Kruger i preferiblement en un servei, diguem-ne exclusiu. Això és el que fem. A les cinc trenta en punt, a la porta d’entrada del Lodge ens espera el nostre jeep privat. Es tracta d’un descapotable de dotze places que avui, afortunats nosaltres, només tindrà dos passatgers: na Mili i jo. Obrim la tanca de seguretat, vigilem que els gossos no fugin i pugem al jeep. N’Andree, un afrikaaner nascut a prop d’aquesta mateixa regió de Mpumalanga, ens farà de guia privat. Comença cobrint el vehicle i lliurant-nos tres mantes per cap. Les necessitareu, diu.

 

Efectivament, el matí d’aquest dia d’hivern és fred tot i que la previsió meteorològica no pot ser millor. Enfilem cap al Kruger i a les sis, som els primers en resoldre la paperassa legal i entrar cap el Parc. És en aquests precisos moments que el sol comença a aparèixer. Primer una mica de claror difusa acompanyada del piular dels ocells. Després, al fons, per sobre dels arbres que es dibuixen fins a l’infinit un punt vermell que comença a aixecar-se per damunt de l’horitzó. La temperatura en el vehicle és glacial, serem a uns dotze graus amb el fred del vent colpejant-nos a la cara. En pocs minuts es produeix la ràpida ascensió del sol que en un tres i no res s’aixeca vermell, esplendorós per damunt d’un paisatge que comença a recuperar tots els colors. Ara, l’efecte més sorprenent, la ràpida davallada de temperatura que acompanya l’aparició solar. Serem a vuit graus.

 

En breu comença l’espectacle: els impales mengen tranquil·lament al costat de la carretera, un mussol ens observa. Més endavant, en la llunyania, dos elefants mengen el seu pes en fulles dels arbres. Com ens comentarà n’Andree més endavant, l’extraordinària població d’elefants en aquest parc està causant una seriosa amenaça per a la vegetació del parc. Són animals que no fan altra cosa que menjar i arrabassar les fulles dels troncs dels arbres. Uns minuts més tard apareix la girafa. Es tracta d’un exemplar jove que ens observa tranquil. Els animals aquí, en la zona Sud del parc, estan força acostumats a veure vehicles i no s’espanten. Aviat ve la mare. Uns quilòmetres més endavant: una hiena també jove ens observa amagada darrera d’uns matolls a menys de dos metres del vehicle.

 

A tot això, n’Andree comença l’explicació, s’atura, avança poc a poc el vehicle o el fa córrer. La primera sorpresa del dia: na Mili ha identificat un lleopard, que de fet són dos. Per ràdio els vehicles es comuniquen i aviat tenim darrere nostre fins a deu jeeps amb turistes interessats a fotografiar aquest esquiu animal. Els lleopards avancen i s’amaguen. A menys de cent metres dues gaseles els mirem fixament sense perdre ni un segon el contacte visual. Els lleopards avancen lentament, les gaseles retrocedeixen i comencen a emetre un gutural so d’avís de perill. Els contrincants saben bé les regles i les segueixen amb paciència. No hi ha corredisses només uns que avancen, els altres que es retiren i la munió de jeeps que tracten de seguir de primera mà els esdeveniments.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: