Servitud (orig.1926)

Servitud, de Joan Puig i Ferreter (2002, orig.1926). Barcelona: Ed.Proa, pp.255.

Aquí tenim la gran biografia novel·lada de Puig i Ferreter sobre els seus anys de periodista a La Vanguardia, als anys vint. Un retrat amb sentit de l’humor, a voltes despietat però normalment mesurat dels personatges que van poblar el diari La Llanterna mentre pistolers, burgesos, sindicats i anarquistes es barallaven a trets a les fàbriques i als carrers. Un relat edificant i instructiu sobre els mals d’origen del diari en qüestió i la pesada llosa que encara ara, en ple segle XXI, arrossega. Com de cites visuals i clarament explicatives el text n’està farcit fem-ne ús d’algunes.

El fill del fundador del diari apareix retratat així: “Don Hilarió és el tipus de materialista desarrelat! És barceloní i no sap la nostra llengua, no se’n paarla un mot a casa seva. La dona, els fills, els criats, els cotxers, els porters, tothom sembla d’un altre país, com La Llanterna sembla un periòdic d’un món inexistent, car no reflexa la vida, ni els costums, ni l’ànima, ni solament els color de la nostra terra“.

Sobre un dels directors de l’època (un cop més amb el nom canviat): “Aquell home era una mena de vampir per a xuclar la sang de les paraules; també s’hi veia la pruïja de posar en castellà el nom de les coses catalanes, fossin d’ordre material o espiritual. Hi havia en el senyor Rodalins un innegable do per a esborrar el característic, la fesomia de el creat. En general, els homes i les coses catalanes i barcelonines, eren les més castigades per aquella ploma implacable“.

No cal dir que el pitjor parat d’aquest aiguabarreig de fantasia i record és el Sr.Hilarió, el fanfarró anticatalà, l’ultraconservadorar, cacic i curt de gambals propietari aleshores anomenat baró pel govern de torn en just intercanvi de favors.

En definitiva, un llibre ben escrit, amb un notable domini de l’adjectivació i el retrat psicològic, fàcil de digerir i especialment interessant per als encuriosits en el periodisme d’aquest país.

Valoració: educatiu retrat de La Vanguardia dels anys 20.

8/10

Un altre comentari de l’obra aquí: http://www.llibrofags.com/2007/11/13/la-vanguardia-a-cor-obert/

Advertisements

2 Respostes

  1. No ha canviat gaire aquest diari, pel que es veu…

  2. No. I ja hi havia furiosos anti-vanguardistes a l’època, com el mateix Xammar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: