Anaheim (I): El no res

Anaheim és una ciutat a tocar de Los Angeles. Aparentment al costat si mires un mapa de carreteres però en realitat gairebé a una hora del centre o, el que és el mateix, a seixanta quilòmetres de distància. Si Los Angeles és una de les ciutats més lletges que recordo, Anaheim no es queda lluny. De fet la supera. A mesura que deixes l’aeroport enrere i t’endinses en les inacabables autopistes de sis carrils comença una terra de ningú de cases unifamiliars, serveis per a l’automòbil, hotels i negocis diversos. Anaheim és conegut sobretot per Disneyland, un parc d’atracions que comença a l’altre banda del carrer, davant del meu hotel, però que de manera sorprenent és gairebé innexistent als carrers de la ciutat. El motiu: tothom hi arriba i se’n va en cotxe.

Una de les millors definicions que he sentit d’aquesta ciutat feta a cops d’hotel, habitatges, uns pocs restaurants i molt de tant en tant complexes comercials, és la que m’arriba per la banda d’un australià que hi viu: Anaheim is a culture-free zone. Literalment és una ciutat al marge de cap mena de traça, impacte, o presència de res que pugui ser considerat una manifestació cultural. Els nord-americans d’aquí, la gran majoria formada per hispans assimilats, encara que probablement el gruix no tingui el permís de residència, viuen en mig del no-res. Res a fer, res a veure més enllà de la feina, el cotxe i l’aparell de televisió.

Sortir del nostre modest hotel i anar fins al centre de convencions o fins al comerç més proper representa ja deu minuts a peu. La gent que ve a congressos aquí (una zona ideal degut a l’altíssima concentració d’allotjaments) de fet no té perquè deixar les seves instal·lacions en cap moment. No té perquè però tampoc pot. No hi ha res al voltant. Amb sort una cafeteria on al compte hi hauràs d’afegir l’IVA (publicitat enganyosa dels preus) i el servei (xantatge moral i immoralitat salarial). En el mateix sentit, els Estats Units amb algunes excepcions és un país pensat per a i des del vehicle privat. Un model de vida absolutament aliè a la nostra realitat urbano-europea i que un cop tornes a la solitud de la teva habitació amb les nou hores de diferència horària a sobre, et duu els més foscos i aberrants pensaments sobre el món i qui el mana.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: