Article a l’Avui

L’altre dia va sortir el meu article resum de la conferència d’ISBEE. El títol és Les altres Olimpíades. Corregeixo els errors de sobrecorrecció que van fer sobre l’original.

Aquest darrer mes de juliol, a Sud-àfrica ha tingut lloc el IV Congrés Internacional d’Ètica, Economia i Empresa. Les també conegudes com Olimpíades de l’Ètica Econòmica. Un esdeveniment quadriennal que, per primera vegada al continent africà, ha reunit especialistes de tot el món per parlar de l’estat de les interrelacions entre aquests tres àmbits complexos com són l’economia, l’ètica i l’empresa.

AMB MÉS D’UN CENTENAR DE PONÈNCIES hi ha hagut espai per parlar i escoltar gent d’arreu. Tres han estat, però, els apartats estrella. El primer, el relatiu a la pobresa, ha posat sobre la taula una radiografia del planeta dividit en tres blocs. Mil milions de persones que podríem considerar comparativament riques. Un col·lectiu més nombrós que aplega quatre mil milions de persones, i que se situaria en països en vies de desenvolupament o de ràpid creixement com serien l’Índia o la Xina. Individus pobres però amb un atribut fonamental per al seu futur: tenen l’esperança de veure millorar la seva situació. Finalment un tercer bloc, format per mil milions de persones més, que queda irremeiablement endarrere. Un conjunt de persones que no tenen cap opció de deixar als seus fills un millor estatus socioeconòmic.

ÉS EN AQUEST DARRER SEGMENT, sobretot en aquells que viuen a les ciutats del Tercer Món, on recau l’assot dels nous genets de l’Apocalipsi. Juntament amb la sida, fem front actualment a l’especulació sobre els recursos energètics i a la crisi de preu dels aliments. Per allò que qui té el poder de canviar les coses té la responsabilitat sobre els fets, al marge dels especuladors de matèries primers, veritables màquines de generar misèria, s’assenyalen dos culpables directes. Els EUA amb la seva decisió de desviar un terç de la producció de blat cap a la producció de biocombustibles; i la Unió Europea, incapaç d’aturar els peus al lobby proteccionista agrari.

CAP A ON VAN LES ESTRATÈGIES PER combatre la pobresa al món? Doncs hem passat de l’ajut internacional burocratitzat i autojustificatiu, a la compassió autogestionada però sense estratègia, fins a la que sembla ser la tendència actual: unir compassió i eficiència en la gestió. Ajuntar capacitat, incentius i estratègia empresarial. Dels microcrèdits a l’emprenedoria social, el blasmat mercat, ves per on, s’obre com a solució. De subjectes passius d’ajut, els pobres passen a ser no ja potencials consumidors sinó possibles productors de béns.

TOT UN SEGON BLOC DEL CONGRÉS ES VA dedicar a discutir la corrupció o, com un dels ponents va dir, el mòrbid interès de l’home blanc per escrutar la corrupció del Tercer Món. Per fer certa la profecia autocomplerta: els pobres són pobres perquè són corruptes. Entre les dades més sagnants, només un 3% del diner negre, fruit d’activitats criminals o il·legals, prové del desviament de recursos de les elits governants dels països més pobres. El 97% dels prop d’1,6 bilions de dòlars en què s’estima aquest fons (1.600.000.000.000 dòlars) ve del conjunt de recursos que es mouen al voltant dels paradisos fiscals, el comerç il·legal d’armes o la droga. Diners que, recordem-ho, circulen immaculadament per les autopistes financeres internacionals.

TANMATEIX, TAMBÉ CAL ENTENDRE la corrupció com un conjunt de requeriments, definits i imposats pel Primer Món al marge de qualsevol adequació al context cultural on el terme s’aplica. Com em comentava un col·lega professor, per entendre la corrupció en determinats països de l’Àfrica negra, faríem bé de comprendre que en suahili administrador i administració, governant i cosa governada, tenen un únic nom.

FINALMENT, UN DARRER BLOC S’HA GENERAT en parlar sobre la Xina. En essència, la futura ètica econòmica del planeta dependrà de la voluntat dels xinesos. Ni més ni menys. Es parla de neocolonialisme xinès a l’Àfrica, del seu lamentable registre en matèria de drets humans a Darfur i a Sudan, del mínim respecte cap als drets de propietat intel·lectual. Paradoxalment, però, l’estratègia de recursos a canvi d’infraestructures duta a terme pels xinesos a l’Àfrica ha generat una complicitat real en els països del continent. Una complicitat que tristament, fins ara, els occidentals amb una barreja de donació en metàl·lic i superioritat moral no hem sabut generar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: