Com unes memòries (I)

En Daniel nasqué a inicis dels setanta, fill d’una petita burgesa catalana, al seu torn filla única de venedors de fruita de la Boqueria amb minyona i rendes, i d’un aragonès que renuncià als setze anys a casa, bestiar i aixopluc a canvi de deixar de fer de pastor pel Pirineu. La mare no es va sentir empesa a estudiar i va triar fer d’oficinista i el pare amb esforç i ganes es va fer aparellador. Com en Daniel de petit va sortir ros, feia cara d’espaordit i no molestava les visites, els pares van decidir que hi havia prou material per fer-lo pujar en l’escala social tot aplegant-lo amb la petita aristocràcia i l’alta burgesia que encara remenaven la cua pels barris alts de Barcelona. Continua llegint