La consciència

 

          Què fas aquí a la biblioteca de l’Ateneu un dissabte a l’hora de dinar?

          Ja veus…

          No tens res millor a fer?

          Sí, potser és això. També podria dir que aquí m’hi trobo bé. Ara mateix estava llegint Vida Privada, d’en Segarra, al Jardí Romàntic. Després he pujat als ordinadors a escriure unes frases i mira, si m’agafa la inspiració duc a sobre el material per a l’article que estic escrivint

          Que no t’agrada la platja?

          Sí, però, la veritat, avui no feia dia de platja. Millor dir, sí en feia però ahir va ploure i ja tenia l’excusa per no anar-hi. A més, a na Mili tampoc li venia de gust.

          I no et fa vergonya passar l’agost a l’Ateneu?

          Doncs no, tot i que si tu m’ho preguntes alguna mena de remordiment hi deu haver. Mira, saps què? Vull pensar què he començat a creure’m que si hi ha feina totes les hores són bones. Per altra banda, la meva consciència productivista ha trobat molt bones excuses darrerament. En primer lloc la meva feina no és tan feixuga, és una barreja d’obligació i gaudi. Al cap i a la fi no tothom pot viure de llegir i escriure…

          “Llegir i escriure”… del que t’agrada?

          Home, sempre que hi ha obligació al darrere mai pot haver-hi un plaer absolut. Els individus tendim a defugir les obligacions només pel fet de ser-ho… Encara que t’agradin; i bé, pitjor és treballar a la mina que sense caps.

          T’he distret, quines altres excuses t’has empescat per treballar el dissabte?

          Segona: ja he fet prou vacances. Entre una cosa i l’altre, des del juny cap aquí he trepitjat l’oficina menys de quinze dies. I treballar fora del despatx, t’ho pots imaginar, és menys treballar. Finalment, el meu col·lega Steen, el gran danès, em va ensenyar que tot moment per fer feina és bo si realment et ve de gust fer-ho. Què carai, perquè no puc treballar els caps de setmana si no tinc res millor a fer? He de respectar els festius com un religiós ortodox? A sobre… no t’he dit que no estic treballant…? En fi, m’estàs atabalant.

          Molt bé, molt bé. Deixem-ho aquí però que consti que no m’has acabat de convèncer. Ja en tornarem a parlar…

Advertisements

3 Respostes

  1. Hola!
    Per relació amb Dinamarca voldria recomanar la pel.lícula Italiano para principiantes, Lone Scherfig 2000.
    Per ganes de llegir L´alè del búfal a l´hivern de la mallorquina Neus Canyelles, finalista al premi Llibreter, i premi Odissea.
    Per professor universitari Pensamientos secretos d´en David Lodge.
    Bona lectura!!

  2. Doncs t’agraeixo molt les recomanacions, Imma, de debò. La primera la tenia en ment des que algú altre me la va recomanar mesos enrere. La segona no la coneixia i me l’apunto. El premi Llibreter em mereix tots els meus respectes. Sobre el tercer autor, creu-t’ho o no, l’altre dia li preguntava a una llibretera com es diu aquest autor que escriu sobre el món acadèmic. No va saber dir-m’ho.

    Gràcies, novament.

  3. T’havia perdut el rastre, ja l’he actualitzat al meu blog !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: