“Tropa de Elite” (2007)

La setmana passa vaig veure la millor pel·lícula que recordo en molt de temps, potser des de United 93. La situació en la dóna el context: Som a l’any 1997, el Papa Joan Pau II decideix fer una visita a Rio de Janeiro i dormir en comunió amb els pobres, a la perillossíssima zona de faveles. Aquest fet bondadós sacsejarà com un terratrèmol la vida de persones i institucions. L’alcalde vol garantir la seguretat de sa santedat; la policia corrupta és impensable que es pugui fer càrrec de l’operació; finalment, la policia d’elit, els BOPEs, seran els encarregats de netejar l’ambient de possibles problemes. Inevitablement, però, les decisions polítiques tenen conseqüències personals.

El capità Nascimento espera un fill, vol deixar el seu càrrec però no té successor. Dos policies honestos tracten de sobreviure honestament enmig d’un sistema corrupte i corruptor. El professor de sociologia fa llegir el llibre Vigilar i Castigar, de Foucault, als seus alumnes, entre els quals l’oficial André, enamorat de la bella Maria que col·labora en una ONG que treballa a les faveles. I aquí vénen les preguntes morals: si la fi no justifica els mitjans, com protegim la son del Papa? I lògicament surt a la llum la violència policial, la petita corrupció sistèmica, l’ordre que atorga la màfia, la delinqüència; i l’acció social que s’edifica sobre el petit tràfic de drogues. On queda la bondat en tot això?

Trets, explosions, escenes de violència (parafeixista?) però per damunt de tot una visió sistèmica de la corrupció i unes pautes sinó per a resoldre-la, com a mínim per a comprendre-la. A on ens porta tot plegat? L’espectador jutjarà.

Valoració: Moral i trets en 120 minuts

10/10 Campana!!!

I el vídeo:

Advertisements

2 Respostes

  1. Hola!
    No s´escau amb el comentari de Tropa de Élite, però com va la Festa Major de Sants?
    De ben segur no l´heu tingut tan remoguda com els de Gràcia.

  2. Bé, gràcies per preguntar Imma. Abans-d’ahir vaig passejar-me per la plaça Osca, hi havia un grup de ska d’Arenys de Munt força entretingut. Llàstima dels aguts del vocalista perquè es movia bé amb els baixos. Per la resta, al Parc de l’Espanya Industrial veig que hi ha un non-stop que atrau tota mena d’audiències. Per la meva positiva sorpresa, també catalanes.

    Finalment, tinc uns taps per les orelles fabulosos i no perdo la son. Això ja és molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: