Solbes i el masoquisme català

Si per alguna cosa darrerament ha deixat aquest bloc de parlar de política és per no posar-me pedres al fetge. El nivell polític del país és tan baix, el lideratge tan inexistent, les contradiccions tan evidents i el futur tan complexe que, sincerament, les ganes d’escriure sobre aquests fets no són abundants. Em vaig mossegar la llengua (llegeixi’s el teclat) en l’anunciat incompliment estatutari del 9 d’agost: el finançament no va arribar i no se l’espera. També em vaig estar d’escriure el dia que el Sr.Saura i els seus van decidir no humiliar Zapatero arrossegant-lo al Congrés i es van estimar més obtenir un nou bany de vergonya com el que ahir va donar el Sr.Solbes als diputats catalans i, a través d’ells, a tots els catalans.

La política no sé si és una cosa massa seria com per deixar-la als polítics però, realment, hauríem de començar a pensar en alternatives ràpides i urgents. La diagnosi d’aquests darrers dies. IC ha quedat retratada com la cosa estúpida que accepta novament com a penyora la paraula d’un mentider. El PSC, desaparegut i amagat per tal de no haver d’anunciar als quatre vents que votarien contra els pressupostos de l’estat. Tampoc ho pensen fer. Del PPC, què dir: com a bon partit Quisling que és acaba posant-se medalles per baixar-nos el sou als catalans. Gràcies i vagi a prendre pel… La resta: incapaços reduïts al paper de ploramiques i antipàtics gràcies a la capacitat pedagògica dels polítics espanyols.

Així doncs, l’estat ha demostrat a bastament perquè serveixen els catalans: per pagar i callar. Les regles també estan clares: qui te la paella pel mànec són ells i si no t’agrada t’hi poses fulles. Tant és que Catalunya estigui mal finançada, que pagui més del que és sostenible, que les cues a la Seguretat Social es facin més llargues o les ajudes “d’emancipació” de la Sra.Chacón no arribin. Ni balances fiscals ni comparatives amb els lander alemanys. Ara no toca. Ni demà, ni mai. Tristament, per la via política ja poc més queda per fer. Què queda, doncs, la revolució? Comencem pel tancament de caixes que reclamava el President Pujol i apostem d’una vegada de manera decidida per un il·legal referèndum d’independència. No hi veig altre alternativa. Els amics de Catalunya, el PSOE, ja no saben com donar-nos més pel sac. Això sí: enhorabona IC, bona jugada.

Advertisements

Una resposta

  1. Estic amb tu. Quan comencem?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: