Com unes memòries (II)

Els Jesuïtes de Sarrià, a inicis dels vuitanta, encara eran una escola elitista, un centre de grandària sorprenent amb els seus camps de futbol, el seu petit bosc, la seva piscina, l’església i els claustres. Una escola de nissaga i per a gent de nissaga però que des del Concili Vaticà II, a instàncies dels canvis ideològics i socials de la Companyia, maldava per adaptar-se als temps i, fins i tot, per passar-los per endavant. Tanmateix, del dit al fet, de la missió a l’obra, sempre hi ha un bon tram. I aleshores també n’hi havia. Continua llegint