Sud-àfrica (XVIII): I encara més safari

Després del descans, quan comença a fer calor de veritat, encara tenim l’oportunitat de tornar a veure girafes. N’Andree ens explica com ha vist volar cinc metres pels aires un exemplar de lleó que no va calcular en el seu atac el radi d’acció de la coça d’aquest animal. Uns altres es van menjar la girafa; per al lleó amb la mandíbula destrossada, diu, va ser la fi. De cop i volta ens truquen per ràdio: un lleó camina pel mig de la carretera, a menys de tres minuts d’on som. Efectivament, aviat el trobem de cara. Fent una lenta marxa enrere, a menys de cinc metres del lleó, ens retirem respectuosament sense que ell ens dediqui ni una sola mirada. Cinc minuts més tard, en té prou, creua la carretera i va a buscar alguna ombra en l’espessor d’aquesta selva de vegetació baixa i seca. Si ell hagués volgut, no cal dir-ho, d’una carrera ràpida i un salt podria haver entrat dins el cotxe. Continua llegint

Sud-àfrica (XVII): Més safari

Seguim carretera amunt. El sol comença ja a fer el seu efecte i progressivament ens desfem de mantes, folre polar i jersei i ens calcem les ulleres de sol. A prop de les vuit divisem la primera de les congestions de trànsit naturals en el Parc. Una vintena d’elefants de totes les edats tenen bloquejat el camí mentre devoren branques, branquillons, fulles i vegetació diversa a banda i banda de la carretera. En pocs minuts estem absolutament envoltats d’aquests animals que, com observem, tenen força suficient com per tirar a terra un arbre de quatre metres d’altura. En moments com aquest, els conductors de jeep saben que han d’apagar el motor, baixar la veu i deixar que els elefants facin la seva feina. Continua llegint

Sud-àfrica (XVI): El safari

El gran dia ha arribat. Tot turista de pro que visiti Sud-àfrica ha de fer un safari, a poder ser al Parc Kruger i preferiblement en un servei, diguem-ne exclusiu. Això és el que fem. A les cinc trenta en punt, a la porta d’entrada del Lodge ens espera el nostre jeep privat. Es tracta d’un descapotable de dotze places que avui, afortunats nosaltres, només tindrà dos passatgers: na Mili i jo. Obrim la tanca de seguretat, vigilem que els gossos no fugin i pugem al jeep. N’Andree, un afrikaaner nascut a prop d’aquesta mateixa regió de Mpumalanga, ens farà de guia privat. Comença cobrint el vehicle i lliurant-nos tres mantes per cap. Les necessitareu, diu. Continua llegint

Sud-àfrica (XV): En Klaus

Abangane Lodge

Només hem intercanviat unes poques paraules però entre el que ens ha dit i el que ja sé puc imaginar-me la resta de la història. El que ens ha dit. Que va deixar el món de l’empresa als 42 anys. Literalment, que es va retirar, que ja en tenia prou. Feia molts anys que treballava per a una empresa farmacèutica i feia cinc anys (als 37 doncs) que l’havia destinat (comissioned, amb el regust militar del terme en anglès) a Sud-àfrica. Als 42 anys amb diners en metàl·lic i cap deute a sobre va comprar trinco-tranco la finca Abangane. La va remodelar, va contractar el servei zulu del que ara disposa i com no té cap deute, insisteix, quan vénen els turistes treballa molt. Quan no, es dedica a viure la vida. I de quina manera. Continua llegint

Sud-àfrica (XIV): Creuar al país

Dullstroom

Unir dos punts com Swellendam i el Parc Kruger vol dir traçar una línia recta de prop de dos mil quilòmetres o bé dur a terme un itinerari com el que es presenta a continuació. Implica seguir la carretera en direcció a Cape Town passant pel parc d’atraccions en forma de ciutat dit Franshhoek, ciutat construïda a major glòria dels hugonots i els comerciats de diamants del carrer principal. Resseguir ara la ruta que ens duu fins a la ciutat universitària de Stellenbosch, sopar una gens menyspreable pasta amb pesto i dormir en un hostal que no li desitjaria a ningú que passi de la trentena. Continua llegint