Els catalans “perplexos”

Bé. Ara resulta que la cosa té nom i es diu perplexitat. La notícia que donava ahir TV3 s’ha escampat ràpidament i crec que, entre tots li treurem punta. Si us fixeu bé, de fet, no és res que ningú no sabés. El que succeeix és que cal que algú en faci un estudi, revesteixi tot plegat de legitimitat acadèmica i ho emboliqui ben embolicat per als mitjans de comunicació. Com diu doncs l’Institut d’Estudis Catalans: des del 2007, els catalans estem perplexos. Jo tiraria un any endarrera però, si fa no fa. Des dels orígens d’aquest bloc “perplex”, vaja.

A falta de llegir l’estudi o almenys el seu resum executiu, sembla que els autors apunten cap a l’onada migratòria, cap el fet de deixar de ser locomotora econòmica d’Espanya i cap a l’obvietat de que amb raons i motius (jurídics o no) l’Estat no té perquè aplicar l’Estatut(et) del 2006. Ser colònia és dur, què voleu. En qualsevol cas benvingut sigui l’estudi. Jo de causes de perplexitat hi afegiria el rebot monumental (de força proporcional a l’impuls originari) que ha acompanyat aquest procés estatutari. El desencís, la impotència, la vergonya i l’esperpent al que ens han sotmès els nostres dirigents polítics. Finalment constatar de què anava l’amistat de ZP. No és el mateix, al cap i a la fi, saber que ets un ratolí en una gàbia que ser conscient que a sobre pagues la mà que et dóna de menjar entre els barrots.

Sigui com sigui, benvingut aquest estudi a veure si serveix per fer-nos despertar a tots plegats. Malauradament, contra el que demana el President Pujol o l’editorial de l’Avui d’avui, només amb paraules no estem com per animar-nos. Seria com creure que el desnonat s’anima amb copets a l’esquena. Falta lideratge polític i estratègia. Res de dates simbòliques sense un Nord clar. És clar que si Esquerra Republicana no deixa immediatament el govern el dia que sense un acord de finançament el PSC voti a favor dels pressupostos de l’estat, aquell dia, aquell dia ho veure tot molt més negre.

Anuncis

3 Respostes

  1. Buff! Jo en aquestes coses sempre baixo una mica de l’hort, però… en fi, que jo em creia que la perplexitat era l’estat natural de l’home… perquè, de fet, estic perplex des de que em van explicar que els Reis eren els pares 🙂

  2. La meva “perplexitat” l’explico dels el meu bloc:

    http://xaviermartinez.wordpress.com/

  3. El que et passa Donat és que tu baixes de l’hort d’en Pujols i, efectivament, per als seus acòlits la perplexitat és el vostre estat natural…

    Una abraçada,

    😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: