“Vida privada” (orig.1932)

Vida Privada, de Josep Maria de Sagarra, 1988 (orig.1932). Barcelona: Ed.Proa, pp.354

De tant en tant, si recuperéssim els nostres grans autors estic convençut que ens emportaríem una gran sorpresa, alguns una alegria, i descobriríem que la nostra literatura té autors moderns i d’una qualitat extraordinària. Aquest és el cas de Sagarra i d’aquest llibre en particular. Un escàndol de l’època i un treball d’un preciosisme realment singular. El bon vivant i aristòcrata Sagarra, a inicis del període republicà va decidir passar comptes amb la seva classe social i sobretot amb les seves malalties: el conservadorisme, la carrincloneria, la hipocresia, la castellanització i per damunt de tot la mediocritat. D’aquí i de dos mesos d’estiu a l’Ateneu surt el llibre en qüestió.

A Vida Privada els protagonistes principals són els Lloberola, descendents d’una nissaga de pagesos esdevinguts aristòcrates i sotmesos ara a una davallada inaturable cap a la misèria i l’orgull més caduc. En aquest relat, amb pèls i senyals, hi circul·len la misèria moral, les infidelitats, els amors de conveniència, l’avortament, l’homosexualitat, la prostitució… i un genial retrat dels Jesuïtes de Casp! Tot al voltant d’aquesta classe ociosa i pretesament adinerada que pren el que vol i amaga la resta. Aquest és el retrat dur, immisericorde, que Sagarra regala als seus.

Cinc anys d’història barcelonina: de 1927 a 1932, de les amistats amb Primo de Rivera i els pistolers a sou fins a la por a l’esquerranisme republicà i el complotisme amb els capellans . Tot escrit amb una precisió psicològica, un virtuosisme en l’adjectiu i la sintaxi i amb una fiblada final que ens recorda l’amistat de l’autor amb el gran Xammar. Vejam uns passatges visuals de l’estil de Sagarra:

(Hortensia) cedint a precs d’algunes dames organitzava una festa flamenca, amb bunyols i churros (…) perquè les dames barcelonines han tingut sempre una debilitat provada pel flamenquisme” (p.154).

“Frederic (de Lloberola) mantenia una mica d’aventura amb una casada del terme. Era una xicota fresca que havia estat educada a Manresa; gastava una relativa escrupulositat en el que feia a la higiene, i una banalitat de les més sòrdides en el que feia referència a totes les altres coses d’aquest món“(p.250).

Valoració: El millor Segarra, per aprendre a escriure

8/10

I uns links a altres blocs: aquí, aquí i aquí

Advertisements

2 Respostes

  1. Clar David. Entre les creacions artístiques del nostre país n’hi ha de dolentes, regyulars, bones i excel.lents. El que passa és que l’autoodi cobat fa que hom menyspreï el nostre folklor per “quico”, però admiri les danses tiroleses o el folk dels EUA. Amb la nostra literatura passa el mateix. Si no hi ha res més provincià que els suposats “cosmopolites” que diuen que el nacionalisme es cura viatjant i ells curen el seu viatjant sempre al mateix lloc

  2. Hola!
    VIDA PRIVADA és una novel.la preciosa, ens has explicat molt bé l´argument. Sagarra és un dels grans escripors catalans.
    Bona DIADA de Catalunya!!!
    En Lluís Llach canta: El meu país és tan petit
    que quan el sol se´n va a dormir….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: