“Historia de un año” (orig.1944)

Historia de un año, de Benito Mussolini. 1945 (orig.1944). Madrid: EPESA. pp.224

Al mercat de Sant Antoni, la casualitat i una oferta sempre impressionant de literatura del gènere van fer que aquest llibre caigués a les meves mans. El preu, sis euros. En forma de col·lecció d’articles de premsa anònims el dictador italià, traït, escapçat i reduït a titella del règim nazi en la fantasmagòrica República de Saló, passa comptes amb la història i amb la seva memòria pública. Fonamentalment el que hi trobem és un relat exculpatori de les causes de la derrota. Des de la traïció francesa de novembre del 1942 que va obrir les portes al desembarcament americà a Algèria fins al cop d’estat de setembre de 1943.

Mussolini juga en aquestes pàgines a historiador, polític, estadista i militar. Historiador recordant-nos la gènesi del procés d’unificació italiana. Una guerra tan poc volguda com la que Mussolini va beneir l’any 1940. Tot citant Hegel o els discursos a la nació italiana de Fichte. Com a polític, l’autor fa una defensa tancada del moviment feixista i revolucionari. Amb una única inculpació: no haver previst la traïció de la monarquia. Com a estadista recorda l’etern retorn nitzschià, aplicat a la història contemporània. Itàlia, amb ell, va conseguir un imperi (parts del Magrib, Albània, Grècia i Etiòpia). Ara (per 1944) és una nació traïdora i avergonyida del seu rol. El futur, però, segons ell posarà les coses en el seu lloc.

L’últim paper, el de militar, llença un cop més les culpes cap a una altra banda. Sobretot es tracta d’una rendició de comptes amb el seu substitut i fins la derrota amb els grecs el 1940, cap de l’estat major, el Mariscal Badoglio, duc d’Addis Abbeba (un títol que sorprenentment encara manté el seu besnét). És aquesta una traïció personal que el Duce argumenta a cop de carta personal i document inculpatori: des de la derrota de Caporetto, a la Primera Guerra Mundial, fins a la traïció del 1943.

En definitiva un llibre que és una curiositat històrica, que deixa veure un Mussolini incapaç de desprendre’s del seu paper d’il·luminat però que, cal reconèixer, tenia una mica més de cultura que els seus homòlegs espanyol i alemany.

Valoració: Una curiositat històrica en primera persona

6/10

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: