Una de finançament… confidencial

Aquest bloc no és gaire donat a fer confidències informatives. Normalment perquè la qualitat de la confidència depèn de la qualitat del confident i de la font d’informació i, entre una cosa i l’altre, no paga gaire la pena posar-s’hi. Vejam però aquesta vegada si l’esforç de previsió l’encerta. Segons la font, propera al conseller Castells, la cosa està com segueix: les possibilitats de que el PSC voti en contra dels pressupostos de l’estat són molt reduïdes, per no dir nul·les. Això vol dir que, descomptant el vot positiu de PNB, BNG o d’altres, els pressupostos del Congrés tiren endavant. Fet que implica: a) que el PSC no pinta res (ja ho sabíem); b) que la negociació (posterior) del finançament català es produirà amb les calces baixades. Maco i previsible. Continua llegint

“Vida privada” (orig.1932)

Vida Privada, de Josep Maria de Sagarra, 1988 (orig.1932). Barcelona: Ed.Proa, pp.354

De tant en tant, si recuperéssim els nostres grans autors estic convençut que ens emportaríem una gran sorpresa, alguns una alegria, i descobriríem que la nostra literatura té autors moderns i d’una qualitat extraordinària. Aquest és el cas de Sagarra i d’aquest llibre en particular. Un escàndol de l’època i un treball d’un preciosisme realment singular. El bon vivant i aristòcrata Sagarra, a inicis del període republicà va decidir passar comptes amb la seva classe social i sobretot amb les seves malalties: el conservadorisme, la carrincloneria, la hipocresia, la castellanització i per damunt de tot la mediocritat. D’aquí i de dos mesos d’estiu a l’Ateneu surt el llibre en qüestió. Continua llegint

Els catalans “perplexos”

Bé. Ara resulta que la cosa té nom i es diu perplexitat. La notícia que donava ahir TV3 s’ha escampat ràpidament i crec que, entre tots li treurem punta. Si us fixeu bé, de fet, no és res que ningú no sabés. El que succeeix és que cal que algú en faci un estudi, revesteixi tot plegat de legitimitat acadèmica i ho emboliqui ben embolicat per als mitjans de comunicació. Com diu doncs l’Institut d’Estudis Catalans: des del 2007, els catalans estem perplexos. Jo tiraria un any endarrera però, si fa no fa. Des dels orígens d’aquest bloc “perplex”, vaja. Continua llegint

Sociolingüística en negre

Posts com aquest em dolen, però em dolen menys si els escric aquí que no pas si els escrivís a un diari. I em dolen perquè són negres, tristos, pessimistes, acomplexats. Tot plegat d’acord amb el to dels temps que ens toca viure, de decadència cultural i política. Reflexions que ben segur van en contra la voluntat d’aquells interessats en vendre optimisme quan els fets apunten ben cap a l’altra banda. Es tracta de sociolingüística de l’anècdota de carrer, diari i estadística però, què voleu, de mica en mica s’omple la pica. Continua llegint