“Coriolà” de Shakespeare (orig.1623)

Coriolà, de Shakespeare. Traducció de Josep M.de Sagarra. Dins de “Tragèdies Romanes”. Barcelona: Ed.Alpha, 1958 (orig.1623), pp. 11-137

Dins cadascuna de les obres de Shakespeare semblen voltar les passions humanes. Passions que prenen tot sovint el caire de protagonistes i que ben aviat demostren la seva doble cara entre la virtut i el defecte. En aquest cas, Coriolà és la història d’un general romà del s.V aC. Som al bell inici de la República romana que acaba d’expulsar els seus monarques, els Tarquins. En aquest context, generals coratjosos i homes nobles i valents es disputen les màximes prefactures de l’estat. Coriolà és un d’aquests generals, valent fins al punt de la follia, noble fins a l’extrem de no ajupir-se mai, estricte fins al defecte de no saber transigir.

I així és com aquest noble general que ha derrotat múltiples vegades a l’enemic volsc es veu amb el consolat evaporat de les mans de resultes del seu enfrontament amb els tribuns de la plebs. Uns magistrats que el veuen massa orgullós, massa decidit, massa dictador. I Coriolà, desacreditat, sense el suport dels patricis els quals l’han sacrificat a canvi de la pau social, torna al camp de batalla però aquest cop del costat dels volscs. Cap soldat romà podrà aturar-lo. El seu odi, la seva ràbia i la seva valentia estaran a punt de sotmetre a Roma. Arribarà però la seva mare, que humiliant-se aconseguirà el que les armes no han pogut fer, que Coriolà cedeixi en la seva ofensiva i que els volscs el matin per traïdor.

Mites originaris de la primera Roma triomfadora, petites lliçons d’història i la dificultat de saber conduir-nos a la vida per mig de passions extremes i necessàries, són totes elles les aportacions d’aquest Shakespeare. La traducció de Sagarra és preciosa i el lèxic culte sense ser enfarfegador.

Valoració: Un Shakespeare sobre Roma

6/10

L’argument

El mite

L’autor

Anuncis

2 Respostes

  1. Bon dia i bon hora!
    M´agrada que ens expliquis Coriolà: faig memòria d´una de les obres menys conegudes de Shakespeare.
    Em sembla que la van representar fa un temps a BCN, però no me´n recordo.
    Sagarra és molt bon traductor, ho he constatat amb la lectura de la poesia de la Nobel de Literatura Wislaba SZYMBORSKA.
    Com va la volta al llibre en 366 dies?
    Bona Castanyada!!

  2. Hola Imma. Sí, començo a ser un fan de Sagarra jo també. Pel que fa a la competició em sembla que no sóc prou disciplinat per anar de país en país com manen les regles…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: