Abans del sis d’octubre (orig.1934)

Abans del sis d’octubre (un dietari), d’Amadeu Hurtado. Barcelona: Quaderns Crema, 2008 (orig.1934), pp.235

Il·luminadora i molt interessant crònica del que fou la lluita política entre Generalitat i Govern republicà al voltant de la Llei de Conreus catalana. Escrita pel president d’Acció Catalana, un partit d’intel·lectuals nacionalistes proper a l’ERC de Companys, el qual ens explica el dia a dia de les seves gestions com a jurista a Madrid en defensa de la llei catalana. Hi apareixen retratats el clima polític a una i altra banda, les pors, les debilitats i les amenaces en aquests dies de confrontació política prèvia a l’esclat independentista del 6 d’octubre.

La llista de punts d’interès són molts per la gran quantitat de paral·lelismes que podem trobar amb la situació actual. El govern català que amenaça al govern central en defensa de la seva capacitat legislativa sobirana; el pasteleig al voltant d’una decisió, la del Tribunal de Garanties constitucionals, que acabarà dictaminant contra la Llei; la gestió de la negativa i les negociacions posteriors darrera les cortines per resoldre la situació creada. Per la banda del ja conegut trobem el “caràcter emotiu” dels catalans; la tendència al soroll d’uns quants i la indiferència de la majoria; així com la propensió a enlluernar-nos per tres paraules amables dites en favor de Catalunya pel polític espanyol de torn .

El text conté ben igualment reflexions per aturar-nos-hi. La qualificació de nazisme català feta sobre els membres de la belicosa i protofeixista Estat Català. L’altíssima responsabilitat de la dreta catalana, la Lliga, a l’hora de triar a favor de l’estat i contra la Generalitat per defensar una llei de conreus lesiva dels interessos dels grans propietaris agraris. El paper del català desvalgut i finalment confós davant el garbuix legal de les institucions espanyoles. I el suport de nacionalistes bascos i l’esquerra espanyola encara no del tot influïda per un anticatalanisme que després retornarà. Finalment, uns darrers retrats de prop d’Azaña, il divo; Companys, el màrtir; i Alcalà Zamora, el conciliador.

Valoració: mals eterns, debilitats permanents

9/10

VIC ME

Anuncis

4 Respostes

  1. Jo tb tinc aquest llibre però encara no l’he llegit. No coneixia Hurtado fins que vaig descobrir fa un parell d’anys el seu parell de llibres de memòries “Quaranta anys d’advocat”, que tb tinc pendents però que llegiré, sobretot pq en Xammar el menciona tantes vegades …

  2. Celebro que coincidim. També m’esperen a casa els seus dos volums de memòries.

  3. El llibre sembla molt interessant, segurament el compraré.

    Recomano llegir també la següent crítica: http://manueltrallero.wordpress.com/2008/11/19/ressenya-de-llibres-per-carles-miro-26/

  4. És molt bo, sí. La seva biografia completa, per cer, es pot trobar de segona mà per 20€.

    Sobre el comentari de Carles Miró, més complet impossible.

    Gràcies per la nota.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: