Buenos Aires, dia 1

Aquesta nit he somniat amb els Requetès de Montserrat assaltant la Serra de Pàndols mentre cantaven el Virolai. Veia les meves pròpies galtes com s’omplien de llàgrimes vives i com la Mili em mirava amb cara astorada. Alguna cosa estranya deu estar passant dins meu. El fet és que he donat la contraordre de despertar-me abans de les sis hora local i he aconseguit dormir fins quarts de vuit. Abans de les nou ja caminava per l’Avinguda Corrientes. He pres un Step amb manteca i una media luna i he continuat per aquest Broadway sud-americà mentre observava l’oferta teatral i les dones dels cartells reconstruïdes a cop de photoshop. Continua llegint