Buenos Aires, dia 1

Aquesta nit he somniat amb els Requetès de Montserrat assaltant la Serra de Pàndols mentre cantaven el Virolai. Veia les meves pròpies galtes com s’omplien de llàgrimes vives i com la Mili em mirava amb cara astorada. Alguna cosa estranya deu estar passant dins meu. El fet és que he donat la contraordre de despertar-me abans de les sis hora local i he aconseguit dormir fins quarts de vuit. Abans de les nou ja caminava per l’Avinguda Corrientes. He pres un Step amb manteca i una media luna i he continuat per aquest Broadway sud-americà mentre observava l’oferta teatral i les dones dels cartells reconstruïdes a cop de photoshop.

He creuat l’Obelisco, he tirat unes fotos i he arribat a la Plaza de Mayo, no tant espectacular com pensava, mitjaneta i bufona. A aquestes altures del camí ja gairebé m’havia congraciat amb la ciutat després que el taxista d’ahir aprofités la meva bona fe i el meu cansament de quinze hores de vol. A mitja plaça comença Defensa que els diumenges s’omple de paradetes de fira que recorren tot el llarg d’aquest carrer d’antiquaris. He baixat una bona estona fins al mercat de Sant Telmo i d’aquí he pres un taxi fins al Cementiri de la Recoleta.

En aquest indret, molt recomanat per la guia, s’hi troben enterrats els presidents, magistrats i burgesos que han fet la història d’aquest país. Observo fantàstics mausoleus de marbre i d’altres de totxo en estat ruïnós. Passo per davant de la tomba dels Duarte on ara després d’un veritable periple postmortem descansa el cadàver d’Eva Peron. La guia que tinc al costat, després d’una explicació ben professional, demana a l’audiència que no tractin d’entendre la història argentina, ni tan sols nosaltres els argentins podem fer-ho, diu.

Nou cop de taxi fins al benestant barri de Palermo. Al Río Alba m’assec a prendre el meu bife de carn i una deliciosa amanida de Rúcula. Un únic però. Per què me l’han servit al punt si el volia poc fet? Podent haver estat una felicitat plena, s’ha quedat a mig camí. Nou passeig fins al metro de la Plaza Italia. De camí trobo unes parades de llibres de segona mà a preus excel·lents. Quan ja trec el plàstic a la meva adquisició, Ficciones de Borges, m’adono del meu error: són els coneguts llibres fotocopiats que poblen aquest continent de rendes baixes. Passejo ara pel Microcentro, novament a prop de la Plaza de Mayo. Al carrer Florida, una mena de Portal de l’Àngel local, les botigues estan obertes el diumenge i els dependents et tracten amb una atenció desconeguda.

Remeno per llibreries i m’enduc una història d’Argentina, un nou exemplar de Ficciones i una interessant Historia de la Cortesía des de la Revolució francesa fins els nostres dies, feta per un francès que imagino retrògrad. De camí cap a l’hotel llegeixo una cita fantàstica de Borges al voltant del taciturn Sr.Ashe: “Mi padre había estrechado con él (el verbo es excesivo) una de esas amistades inglesas que empiezan por excluir la confidencia y que muy pronto omiten el diálogo”. És millorable aquesta frase? No ho crec.

Anuncis

4 Respostes

  1. Gélidamente inmejorable…

  2. No, la frase no és millorable. Crec que Borges gairebéno ho és mai , de millorable. Bona estada 🙂

  3. Hola,
    Per començar a llegir BORGES recomeneu El Aleph?
    Ara et falta escoltar milongas i ballar el tango.
    Quina enveja poder-se passejar per Buenos Aires.
    Vagi bé

  4. Gràcies per l’alè. Ha estat molt bé, sí. De Borges aquest serà el tercer intent i no sóc la millor font d’opinió. Ho sento.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: