Som a Molló

Fa no pas gaire vam fer el camí invers. Vàrem sortir de Barcelona en direcció a Figueres, vem trancar cap a Maçanet de Cabrenys, d’allà fins a la francocatalana Prats de Molló i finalment vem arribar al Molló del qual es deuen els anteriors Prats. Avui, hem enfilat en direcció a Ripoll, d’aquí a Camprodon, i d’aquest a Molló. El primer que m’ha sobtat d’aquesta zona del Ripollès ha estat descobrir el carrer de les boutiques de l’embutit. A Camprodon, poc abans d’arribar al pont, n’hi ha unes quantes d’aquestes fantàstiques botigues amb llonganisses de mig metre i bulls grans com un cap de bou. Hi hem agafat provisions.

Una mica per sobre del pont apareix el deliciós per modernista i ben mantingut Hotel Camprodon, al qual hi entrem a tafanejar i m’evoca les converses entre Xammar, Planes i n’Hurtado. Algun dia vindrem a passar-hi el cap de setmana, em dic a mi mateix. Observem ara les atractives ofertes immobiliàries que permeten accedir a un apartament al poble per 150.000€. Aquí la reflexió és de caire econòmica: què impedeix que els preus de l’habitatge a les grans capitals no baixin encara més? No es desplomin com caldria esperar d’una crisi com aquesta? Com s’ho fan?

Tot seguit, agafem el cotxe i enfilem cap el nostre destí del dia: l’hotel Calitxó de Molló. Impecable i amb connexió a internet. Llegeixo la premsa del dia, escolto amb l’ipod resums de llibres (quin invent!) i prenc notes per a futurs articles. A les 8 del vespre, envoltats ja d’un fred que glaça els ossos, ens afanyem a arribar a l’església de Santa Cecília, feta d’un romànic contundent, abans no comenci la missa. No hi trobem ningú, la porta és oberta però els llums romanen tancats. Què ha de pensar el sofert capellà de poble quan després de fer quilòmetres descobreixi que no queda cap assistent per a l’homilía? Penso que cada dia em torno més comprensiu amb la religió, que això deu ser conseqüència de l’edat i que no m’esperaré a que arribi per preguntar-li.

Advertisements

3 Respostes

  1. Ja has fet bé de no esperar-te, ja. No fos cas que el mossèn intentés abduïr-te… 😉

  2. Aquesta zona del Pirineu em sembla que es ben poc coneguda. La gent arriba a Camprodón i ja no segueix endavant. Recordo haver-hi estat fa molts anys i eren racons deliciossos.

  3. Bon territori el Ripollès.Podries haver fet petar la xerrada amb el mossèn. Camprodon val la pena per l´entorn, el patrimoni arquitectònic.
    Per menjar molt bé restaurant Reccapolis de Ripoll i la Fonda Xesc de Gombreny, els conec.
    Passeja pel blog La Llumenera de Nova York.
    Gràcies pels tastets de territori.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: