Article a l’Avui (11)

Diumenge va sortir un article meu titulat “De vedetes i visionaris”.

Ara fa quatre anys es va publicar The first crash, un acurat estudi de la qualificada com a primera crisi financera. Corria el 1720 i les empreses que esclataven després d’una fabulosa bombolla no es deien ni Enron ni Lehman Brothers sinó South Sea i Mississipi Co. La crisi no es va originar ni a Houston ni a Nova York, sinó a Londres i a París, i tot va succeir de manera gairebé simultània. En fa, d’això, tres segles, i John Law, un dels artífexs de la bombolla francesa, fugia cap a la República de Venècia, on moriria anys més tard reconvertit en jugador de casino.

DESPRÉS D’UN PERÍODE D’INFLACIÓ en el preu d’aquestes empreses va arribar el primer gran crac de la història. Què va fallar? La llista que en fa R. Dale, l’autor del llibre, no deixa de sorprendre per les similituds amb l’actual. Va ser un període de gran avarícia, d’executius irresponsables i on es van sobrepassar els dèbils topalls legals establerts. Va fallar una comptabilitat insuficientment desenvolupada i, per la banda de la gent del carrer, va haver-hi inversions especulatives tan massives com irracionals. Com en els nostres dies, també es va parlar de nova era i es va menysprear el consell dels savis del moment (llegeixi el lector en aquest punt La crisi del capitalisme global de George Soros, de 1998). A tots ells se’ls va menystenir per considerar-los antiquats i incapaços de comprendre els nous temps.

I EL FET INCONTESTABLE ÉS QUE ARA, com aleshores, crèiem saber més d’economia que no pas en sabem. És el recurrent error de convertir l’economia en teologia i alguns visionaris en profetes. Encara no sabem, per exemple, com retribuir els alts directius de tal manera que incentivem la seva productivitat sense crear potencials bombes corporatives. No coneixem com impulsar la innovació financera sense promoure les bases de desastres com l’actual. Creiem que tenim els coneixements financers suficients per mesurar el risc o el patrimoni real d’una empresa, però, de fet, sobren els exemples en què no coneixem ni una cosa ni l’altra.

EN CIRCUMSTÀNCIES COM AQUESTES, quan som conscients de la limitació i la fal·libilitat dels nostres coneixements, s’imposaria el principi de prudència. En cas de dubte raonable, evita el mal possible. O fent una lectura com la que fa la New Economics Foundation, una de les escoles d’economia que han inspirat l’equip assessor d’Obama: pensa en l’economia com si la gent i el planeta importessin. Però tot aquest discurs sembla influir ben poc en determinats (ex)dirigents polítics i en alguns dels anomenats fonamentalistes del mercat. Acostumen a ser els mateixos que fins ara s’han rigut del canvi climàtic i les seves conseqüències. Tampoc han parat gaire l’orella a banquers com Emilio Botín o exbanquers com Serra Ramoneda quan aquests demanaven més regulació i un rol actiu de l’Estat en la superació de la crisi.

I ÉS QUE L’ATENCIÓ PÚBLICA PROMOU el vedetisme del qui sap que la llum del focus es fixa en aquell que la diu grossa, qui juga amb foc però en el moment oportú deixa que un altre gestioni les conseqüències dels seus plantejaments incontrovertibles. De la guerra d’Iraq al neoliberalisme filosòfic reconvertit a econòmic, passant pel menyspreu als avisos que el clima ens dóna. Si ens hi fixem, en la crítica, els noms acostumen a coincidir.

ADDENDA: I CATALUNYA ARRIBA a aquesta crisi amb les mans lligades a l’esquena. Sense el finançament compromès que ens permeti plantar-hi cara, però sobretot amb una incògnita ben gran sobre el grau de fermesa amb què els nostres dirigents tenen agafat el timó de la nau. Què ens reportarà el futur en cas d’un nou incompliment del govern espanyol? De moment, les silencioses gestions del nostre govern poden ser fàcilment confoses amb la inacció més absoluta, fet que obliga a confiar en l’existència d’algun pla precís al final d’aquest llarg túnel. Un pla que vagi més enllà de les eleccions anticipades, és clar.

Advertisements

5 Respostes

  1. Vols dir que hi ha algú que pensi en l’economia com si la gent importés?
    A mi em fa l’efecte que primer s’inventa el “producte financer” i després es busca “col·locar-lo”. T’has fixat que alguns bancs ja estan venent “productes” per anar contra la crisi? És que no aprenem mai!

  2. De fet la qüestió és que l’ètica de l’homo economicus afavoreix la colusió d’interessos dels poderosos i els incentius a fer trampes. Un cop desaparegut qualsevol límit moral, per què no han d’intentar robar -i evitar que els fiquin a la presó els seus adlàters polítics-?

  3. Doncs Ferran, encara que sembli mentida la resposta és sí. Tot i que la cosa financera funciona exactament com dius. Per no fer la crítica al tot o res et diria que a molts particulars ara els anirà molt bé deixar de pagar uns mesos la hipoteca… alhora que als bancs els va molt bé baixar els seus ratis de morositat abans d’anar al mercat interbancari a demanar diners.

    Així va la cosa capitalista, Ricard. El tema serà si aconseguim fer callar aquests que amb l’excusa del mercat lliure s’omplien les butxaques i impedien que ningú demanés explicacions.

    Gràcies pels comentaris

  4. Però algú es creia que defensaven el “lliure mercat” per amor a la llibertat? El lliure mercat per a ells és tot amb competència peerfecte menys ells en sectors absolutament oligopòlics controlant el cotarro. I molt em temo que poc canviarà la cosa…una mica de maquillatge , socialització de pèrdues i seguirem com sempre.

  5. Per amor a moltes coses i perquè no entenen que el món va més enllà de l’opció: estatisme o mà invisible del mercat. També, ja ho dic, perquè la radicalitat (sobretot la pretesament científica) serveix per cobrar molts diners en conferències.

    Efectivament que seguirem com sempre, el fet és que almenys n’aprenguem alguna cosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: