Trist paper el del PSC

Tothom dóna per descomptat que el PSC aprovarà els pressupostos del PSOE al Congrés la setmana vinent. Primer va ser Corbacho, després aquest madrileny que resulta que és català i que es diu David Vegara i finalment la menestra més valorada, Carmen Chacón, la nena del rifle, l’embaràs i el vivaespaña. La política catalana més votada. L’únic que no sembla avenir-se és el Conseller Castells. I jo en aquests casos em pregunto: no sap a quin partit milita, vol salvar la cara o està jugant de farol?

Ja m’importa ben poc si els catalanistes del PSC, els Maragalls, Obiols, Nadals i Castells volen i poden donar la batalla o no. El fet, trist, és que el catalanisme i fins i tot l’autoproclamat independentisme es troba sotmès a aquesta gentussa. La dels fets no paraules i si guanya ZP guanya Catalunya. La gent de la manca de dignitat, la negociació perpètua i la regla del mal menor. I com ja hem arribat fins aquest punt; com Catalunya ja porta molts anys, molts segles, sent trepitjada no sols verbalment sinó també econòmicament; com ja sabem que les lleis espanyoles si afavoreixen a Catalunya, no cal complir-les; doncs després de tot plegat estirem la història una mica més i continuem-nos congratulant de que el PSOE no és el PP i de que, contràriament al que diu Manuel Fraga, no ens han penjat d’un arbre per voler engegar Espanya al seu lloc.

Catalunya continua sense finançament; l’Estatut segueix sense aplicar-se; la colla socialista, després de dos anys de perdre el temps, ens el fa perdre a nosaltres ara. I Catalunya està immersa en una crisi mentre cada dia centenars de treballadors se’n van a l’atur. I a Catalunya continua manant un tal Montilla, el líder que certament no demanen les circumstàncies. Però és que ERC continua jugant el joc de la cadira tot i que sense música i sense que ningú se’n quedi sense. I aquí no passa res. I ningú no es mou. I no hi ha cap ultimàtum, ni als socialistes espanyols ni als seus còmplices, els 25 diputats del PSC que la setmana vinent aprovaran els pressupostos sense haver garantit abans que la llei s’apliqui en favor de Catalunya. Realment a això ha quedat reduït el sobiranisme d’Esquerra? Per fregar-se els ulls i no creure-s’ho.

VIC ME

Anuncis

2 Respostes

  1. Potser estic una mica desconnectat de certes ‘realitats’ catalanes i espanyoles, però em sorprèn la passivitat general davant la situació actual. Em pregunto: si hi hagués el PP al govern el merder en aquest país, davant la situació en què estem, no seria de campionat? Vagues generals, disturbis, etc… No hi ha el PP,sinó els “bons”, els socialistes i la població acata una renuncia total. És si més no curiós (recordem com el PSOE va guanyar les eleccions del Març mentint vilment sobre la situació macroeconòmica i gràcies al pànic ideològic vers el PP).
    No m’agrada posar-me en política; és perdre el temps. De cap polític se’n pot treure aigua clara. És una raça mediocre i velada que ha aconseguit arribar al poder amb enganys i coaccions morals (pregonant que tot el que no fos un govern democràtic és immoral). D’això, precisament, se’n hauria de fer un diagnòstic seriós que formés part de l’estudi anatòmic i orgànic d’una societat.

  2. “De cap polític se’n pot treure aigua clara. És una raça mediocre i velada que ha aconseguit arribar al poder amb enganys i coaccions morals” Fixa’t que la teva generalització (no hi estic d’acord, hi ha de tot) no t’impedeix fer judicis morals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: