Petita història del Pallars

Pugem la Mili, el Joan de Déu i servidor al Pallars. Els darrers quilòmetres, passades les deu del vespre, quan hem deixat enrere Tírvia i encara no hem arribat a Farrera, són de nus a la gola. Tot amb la carretera gelada, el cotxe en primera fent esses i amb dubtes veritable sobre si arribarem a la nostra destinació. I sí, hi arribem. I Farrera de Pallars, aquest dia de St.Esteve és una postal nadalenca tota blanca, amb una noia tota sola que passeja el gos i jo decidit a estavellar el cotxe contra una muntanya de neu que fa les funcions de pàrquing.

Els dies passen i instal·lats a la Bastida, els nostres projectes d’enquadernació, literaris i de recerca avancen quan no volen. Al migdia del 27 fem un passeig deliciós per la pista nevada fins a Alendo, on ens espera l’ermita romànica de Sta Eulàlia. Juguem com nens pel camí a llençar-nos boles de neu, caminem dubitatius i a punt de relliscar, escoltem l’aigua del rierol que baixa fent salts muntanya avall. La neu no aguantarà gaire perquè la temperatura puja ràpidament i cal aprofitar mentre la neu duri.

A l’hora del vespre, com sis anys enrere, sopem amb el Lluís i la Cesca i comencem a escoltar les petites històries del Pallars. El capellà de la Vall Farrera que a finals del XVIII es queixava dels gavatxos que travessaven la frontera per robar dones, ases i carros. La fixació del front al Pallars, l’any 1938, i com nacionals i republicans a banda i banda de la Noguera es llençaven obusos de morter que van acabar per arrasar completament Tírvia. La Farrera d’inicis del XIX, amb més de 250 ànimes dedicades a l’agricultura d’alta muntanya, a la ramaderia, a la mineria del ferro. Els ecologistes ignorants no saben, diuen, que mai hi ha hagut més vegetació que ara al Pirineu senzillament perquè mai ha estat tan despoblat i desaprofitat com ara.

I quan anem a dormir, mirem de treballar encara una estona i jo cap a mitjanit agafo el llibre d’en Cabré i em submergeixo ara en els Pallars del 1944 fins que agafo la son i em poso al llit. Demà serà un altre dia.

Anuncis

Una resposta

  1. Bon context per llegir Les veus del Pamano, m´imagino.
    Si el Pamano deixes anar totes les seves veus. ..
    Gran literatura
    Bona lectura!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: