Castres-Albí-Ceret

El matí del 31 sortim amb el cotxe ple de fang i maletes en direcció a Tolosa de Llenguadoc on ara farà quinze anys vaig sentir pel carrer una mare i un fill gitanos parlant en occità. Ja està fet l’incís. Circumvalem la capital i arribem a Castres passades les quatre. La primera nit de l’any nou (i la segona) la passarem a una masia francesa del XIX degudament restaurada amb un to entre chic i classicot. El meu natural evocatiu em porta als dies en que volia viure en un món bucòlic i pastorívol com el d’Anne of Green Gables, si fa no fa com el que es veu des de la finestra. Continua llegint