De com ens perdonen la vida

Avui que fa setanta anys que Barcelona va caure a mans de les tropes franquistes m’expliquen una història ben sucosa tot i que, convindrà el lector, poc original. M’expliquen la història succeïda a una coneguda marca de cava, de les que abans de retolar en català s’ho faria mirar perquè vol dir perdre diners. L’anècdota fa més o menys així:

L’empresa en qüestió rep una trucada. Una administrativa agafa el telèfon. A l’aparell una dona, indignada, després d’una breu presentació diu que truca d’algun lloc de Castella i que vol queixar-se, que vol saber què fa a l’etiqueta el català sota la corresponent explicació en espanyol. Que com pot ser això, que què ens hem cregut els catalans i la resta. La recepcionista, alterada pel to de la trucada, no encerta a respondre que ells no retolen en català.

Per guanyar temps la recepcionista diu que, a veure, que li llegeixi i que li explicarà. La senyora llegeix i la recepcionista, no necessàriament llicenciada en filologia, encerta a veure que aquella llengua no és català sinó… portuguès! Li diu. Imaginem uns segons de silenci per part de la senyora de Valladolid. Finalment ve la resposta: que, d’acord, si és així res a dir. Penja.

Dues opcions: a) L’Espanya amiga que ens comprèn i estima. No passen els anys per a ella… b) Com estaran les coses al país que una anècdota com aquesta, d’origen desconegut, esdevé tan i tan extremadament plausible.

VIC ME

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: