The reader (2008)

Hi ha pel·lícules que deixen una empremta. Ho he tret d’alguna banda: hi ha moments, en el cinema, en la literatura, que sents que el director o l’autor exposa un sentiment, una sensació que t’interpel·la, que s’adreça a tu i lliga amb un moment passat, amb un sentiment viscut o una reflexió feta. The reader abraça molts dels elements que componen una tragèdia ben feta. La solitud de l’home, la incomprensió, la necessitat de ser estimat i correspost i, per damunt de tot, la impossibilitat de sobreposar-nos a un destí implacable i que no sempre hem escollit.

L’argument és tan simple com ben treballat. A l’Alemanya de després de la guerra un adolescent  s’enamora d’una dona vint anys més gran que ell. Una dona que viu sola, que el sedueix i cada dia li fa llegir en veu alta un dels seus llibres. Pocs mesos després d’iniciar-se el romanç, la dona desapareix. Quinze anys més tard, ell torna a saber d’ella quan la veu al palau de justícia. La dona s’asseu en el banc acusada d’un crim terrible .

Kate Winslet fa aquest paper d’Antígona del mal per interpelar a l’espectador sobre els estrets marges de la llibertat, sobre la culpa, sobre la dignitat i la naturalesa de l’amor. La pregunta úlltima: fins a quin punt podem jutjar l’altre, fins a quin punt som responsables dels nostres actes, fins a quin extrem el bé o el mal són categories ahistòriques i atemporals.

Hi ha tanmateix moltes lectures d’aquesta pel·lícula i moltes històries en una. És una història d’amor, però també un judici a la història, a la culpa i al perdó. Categories que rodades en anglès però escrites per una mà alemanya guanyen en efectisme i alhora en versemblança. Sigui com sigui, una pel·lícula per sortir del cinema i parlar-ne fins a esgotar les diferents arestes de l’argument. I n’hi ha moltes.

I el trailer:

Advertisements

2 Respostes

  1. Hola,
    ja fa temps vaig llegir el llibre, em va agradar molt, i d´acord amb els temes que en destaques. Però en recordo el gran respecte pels llibres i la lectura, com ella espera sentir la lectura, aquelles històries que ens fan anar més enllà.
    Bona lectura!!
    Imma

  2. Hola Imma, a la pel·lícula aquest interès bibliòfil queda eclipsat pel tema del nazisme. També pot ser que fos jo qui em centrès massa en el tema històric i poc amb la literatura. En quaselvol cas, et dono tota la raó. La passió per la literatura es converteix en una mena de final feliç per a una història tan trista.

    Salut des de Sants!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: