Els Deumil a Brussel·les

Crec que hem contribuït una mica a la història d’aquest país. Ahir, a les 5 del matí, ens aplegàvem a El Prat el centenar d’independentistes que omplíem el xàrter de l’organització.  Poc abans de les onze, a prop de l’estació de Brussel·les Nord començava la primera manifestació del nacionalisme català del segle XXI: el segle d’internet i l’espai únic europeu. La composició de la marxa (3.000? 5.000? tant hi fa) era força interessant. Una vintena d’autocars, el nostre xàrter, els vols de Vueling, de Brussels Airlines, de Ryanair.

També hi van desfilar motos amb estel·lades, gent que va pujar amb cotxes particulars o amb el tren, via París. Independentistes vinguts de Barcelona, de Girona, també d’Amsterdam, d’Elx, de la mateixa Brussel·les. Banderes flamenques, corses, sardes, del Veneto. Tot plegat una munió de nacionalistes amb un perfil força plural: gent jove, però també molta gent gran. Poca gent de partits (deo gratias) i els brussel·lesos que ens acompanyaven amb la mirada entre sorpresa i divertida. Al final, els parlaments. Un pel fluix en Canela, força millor la joventut que l’acompanyava. Tot plegat en un to festiu, amable i simpàtic, de veure-ho i per ser-hi.

Quan, després de tres hores de marxa, parlaments i cançons, la manifestació es va dissoldre, la torrentada de gent es va desplaçar novament cap a l’aeroport, cap a les estacions de tren, cap a la Gran Place. Prop d’allà, amb l’amic Dani, vam tenir l’oportunitat d’assaborir un deliciós àpat en una encantadora taverna decorada d’Art Nouveau, Falstaff, a la Rue Henri Maus. Va haver-hi temps per xerrar de tot i de res. També per caçar uns quants llibres de les llibreries de vell dels voltants.

Quan ens vem acomiadar, contents i satisfets, ja eren les cinc de la tarda. Temps per tornar a l’estació i agafar el vol de tornada. A la meva dreta, ves per on, na Núria Feliu, honorable ciutadana de Sants, amb la qual vam comentar el futur del barri, de l’Espanya Industrial, el català de les hostesses de vol i altres anècdotes de la jornada. Chapeau per aquesta dona que se’n va cap els 70 anys. Ens vam acomiadar a prop de la Plaça de Sants. Cap a mitjanit ja dormia com una pedra.

Més sobre el viatge a vilaweb.

Advertisements

4 Respostes

  1. Deumil, com l’Anàbasi de Xenofont, què inspirador..
    Al Falstaff hi menjaries una cassolada de musclos, oi?

    • Ets un tio culte i/o oïent de RAC1, es nota. Doncs així mateix va anar: deu mil valents (o sis o quatre) contra les hordes de l’imperi persa (per al cas). Vem retirar-nos més ordenadament que els grecs, val a dir.

      Abraçades (no, una amanida i una botifarra brusseloise)

  2. Gràcies per explicar-nos com va anar.
    No hi érem, però si amb el pensament i il.lusió compartida.

  3. Res dona, encantat de compartir-ho. Gràcies a tu per interessar-t’hi. Va ser un moment d’autoconfiança en les pròpies capacitats. Un fet particularment positiu en temps tant desencisadors com aquests que corren.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: