A bord d’un vaixell de càrrega (I): els preparatius

Ja fa temps que em voltava pel cap.  Finalment vaig fer un cop de cap i m’hi vaig decidir. Avui, a poques hores de que surti l’avió que em durà cap el primer punt de sortida, tot són vacil·lacions i nervis. La seqüència sencera faria així: vaig assabentar-me que es pot fer la volta al món en un vaixell… de càrrega. No hi trobarem res del que té un creuer de passeig: ni nit del capità, ni camarot  exterior amb balcó ni comoditats diverses. Tampoc t’hi trobes els dos mil turistes fent cua per pescar una cadira a prop de la piscina. Per què? Doncs perquè en els vaixells de càrrega no hi ha res de tot això: ni comoditats, ni cambrers, ni gent, ni probablement res que s’assembli a un creuer de passeig. A tot estirar la mar serà la mateixa. Per la resta, resulta més car que l’anterior però també és notablement més glamurós. Continua llegint