A bord d’un vaixell de càrrega (I): els preparatius

Ja fa temps que em voltava pel cap.  Finalment vaig fer un cop de cap i m’hi vaig decidir. Avui, a poques hores de que surti l’avió que em durà cap el primer punt de sortida, tot són vacil·lacions i nervis. La seqüència sencera faria així: vaig assabentar-me que es pot fer la volta al món en un vaixell… de càrrega. No hi trobarem res del que té un creuer de passeig: ni nit del capità, ni camarot  exterior amb balcó ni comoditats diverses. Tampoc t’hi trobes els dos mil turistes fent cua per pescar una cadira a prop de la piscina. Per què? Doncs perquè en els vaixells de càrrega no hi ha res de tot això: ni comoditats, ni cambrers, ni gent, ni probablement res que s’assembli a un creuer de passeig. A tot estirar la mar serà la mateixa. Per la resta, resulta més car que l’anterior però també és notablement més glamurós.

I aquí comença l’aventura. Uns quants emails a Grimaldi Freighter Cruisers. Trobar un itinerari que encaixi més o menys amb les meves dates de suposades vacances i tot seguit agafar el vol d’anada i el de tornada. Ja tenim aquí la travessia Setubal-Casablanca-València-Livorno-Citavechia-Salerno. Dia aproximat de sortida: dissabte al vespre. Pel camí s’hi han quedat amics escurats i mandrosos i la xicota que ha fet un salt de continent per veure la família. I així, en mig de comentaris de sorpresa, admiració i prevenció em començo a preguntar a mi mateix si jo sóc la mena de persona per aquestes coses.

I miro enrere i veig l’adolescent que va anar en camió fins a Dover. I el jove que va passejar a la Jordània interior de la mà d’un company rastafari. I miro aquesta petita aventura i penso que tampoc n’hi ha per tant. Però tot i així he dormit malament i entre les preocupacions de la feina i el fet que marxo he passat unes hores prèvies força mogudes. Però finalment, aquest migdia m’he posat a fer una maleta lleugera. He agafat més llibres dels que llegiré i m’he imaginat llegint Moby Dick, en alta mar, en un vaixell que ben bé podria ser l’equivalent actual del que Melville va imaginar ara fa un segle i mig. L’aventura tot just comença. Seguirem informant. Quan es pugui.

Anuncis

2 Respostes

  1. És genial! Ja explicaràs què tal l’experiència! Però un cop allà ets convidat, observador o pencaire?

    • Ja us explicaré, ja. Sóc, suposo, hoste. Ells penquen quan arriben a port i descarreguen, jo m’estaré al camarot llegint, passejant per la coberta, etc. En fi, ja us diré…
      😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: