A bord d’un vaixell de càrrega (II): Setúbal

Setúbal és una vila de costa situada a uns cinquanta quilòmetres al Sud de Lisboa. Des d’aquí surt el meu vaixell i fins aquí és on he arribat avui des de Barcelona. Sortida del vol a les 8.00. Arribada a les 9.15 hora local. Autobús fins a l’estació d’Entre Rios i d’aquí en comboi fins a Setúbal. Tot plegat, a migdia ja era a l’habitació de l’hotel. Una cosa mona i barateta que podia fer perfectament el paper d’hostal des del qual el grumet espera el seu vaixell. Material més que suficient perquè un Joseph Conrad qualsevol comencés la seva novel·la de mariners.

He descansat una mica, m’he posat taps a les oïdes i una bena als ulls i després d’una estona, he sortit a explorar la vila. Setúbal realment no té gaire a oferir al visitant. Té, això sí, una llum blanca, diàfana, com de fluorescent que sembla que caigui sempre en horitzontal per donar-te als ulls. També té un centre històric apanyadet – com tantes i tantes viles catalanes, per cert -; un port marítim desaprofitat i un munt de vivendes per restaurar. Ja ho vaig deixar dit en la meva darrera estada a Lisboa, ara fa dos anys, el tòpic de l’endarreriment (posem-li vint-i-cinc anys) es manté, com a mínim en l’aspecte urbanístic. Setúbal, és més que una vila una senyora ciutat on abunden els comerços i els restaurants de peix gairebé buits. Cosa de la crisi, suposo.

Abans de dinar una daurada tan senzilla com deliciosa m’ha trucat el diligent agent de Grimaldi: el meu vaixell va amb dues hores de retard. Millor que em deixi caure pel port cap a les 8.30 del vespre. Cap problema, penso. Demà aniré cap a la zona rural dels voltants. La tarda l’he passada anant amunt i avall, creuant la ciutat de punta a punta i seient amb els avis a contemplar la gent que passava. Un bon senyal, tanmateix: senyal que la meva velocitat interior s’alenteix. Senyal que puc començar a deixar el temps que passi. D’això tracta, al capdevall, aquest viatge: veure passar el temps poc a poc; assaborir que ets amo del teu temps i no tens absolutament cap urgència a fer.

Advertisements

2 Respostes

  1. uauuuuuu, qué diver!!!! me alegro de que estés dejando que el tiempo sin tiempo tome posesión de tu cerebro…
    un besazo, ekeko

  2. Estem esperant la continuació A bord d´un vaixell de càrrega. A més algun dels llibres que hi deus haver llegit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: