A bord d’un vaixell de càrrega (IV): Cap a Casablanca

en-el-vaixell-501Em llevo a les sis en comptes de les set. El rellotge s’ha mogut una hora més enrere. Al menjador, esclar, no hi ha ningú. Faig temps, passejo per la coberta i a hora indicada, vaig a esmorzar. Aquí m’esperen els meus companys de viatge, una alegre i britànica parella de professors universitaris jubilats de la regió de Liverpool. Parlem a cor que vols i, arribat el moment, ens separem.

El dia, malgrat la fresca i un vent lleuger és magnífic. Estirat sobre la meva hamaca miro l’horitzó i gaudeixo d’estar envoltat completament pel mar. Quan me’n canso pujo a la sala de comandament i parlo amb l’oficial de guàrdia, aparentment encantat d’ensenyar tot l’equipament electrònic i encara més de poder-ho fer en italià. Excepte els oficials i els cuiners, italians, la resta de la tripulació són indis. Indis d’arreu de l’Índia, uns de Goa, altres del Punjab, cadascú parlant la seva llengua i, arribats el cas, parlant en anglès entre ells per entendre’s. Continua llegint