A bord d’un vaixell de càrrega (VII): Oberts a l’imprevist

en-el-vaixell-95Aquesta matinada he somiat amb el Barça, amb la platja i amb una vella amiga que fa més de deu anys que no veig. Entre somni i somni, però, protegit del soroll per taps per a les oïdes i de la llum gràcies a una bena ocular, seguia el sotrac de les onades contra el casc i les oscil·lacions en la velocitat del vaixell. Cap a les sis del mati ho he tingut clar: el vaixell s’havia aturat, havíem arribat a València. Després d’esmorzar, poc després de les vuit, efectivament hem vist la terminal Europa, un espai envoltat d’immensos vaixells de càrrega amb pilons de containers de fins a sis pisos d’altura. Tot plegat, sembla ser, propietat d’un senyor el nom del qual apareix en les petites embarcacions que proveeixen de querosè els vaixells mes grans: Tankers Boluda. Una empresa creada pel mateix fundador de la U.E.Llevant , un valencià del Cabanyal el fill del qual ara és accidentalment el president del gran equip de la capital de l’Estat.

L’equip triumvir de passatgers del vaixell rep l’autorització per marxar a terra poc abans de les nou. Fins a les dotze, tenim tres hores – de fet dues, descomptant el viatge en taxi – per anar fins al centre de la ciutat i tornar. Explorem el Mercat Central, passegem pel barri del Carme i entrem a la Catedral. Quan queden menys de quaranta minuts perquè el nostre permís expiri, ens dividim i marxo a veure llibres de Vell, passejo pel flamant Centre Octubre, a tocar del Mercat i m’atipo de diaris i revistes. Una cosa no he pogut fer: connectar el meu portàtil a la connexió sense fils d’internet: senyal que els déus no volen que faci feina tan aviat. Ens repleguem, doncs, novament cap el Grande Anversa.

Com a Casablanca, el vaixell no sortirà a l’hora prevista. Efectivament la càrrega i descàrrega de vehicles finalitza abans de les dues. Tanmateix, les proves de control dels vaixells d’emergència no acaben fins les quatre. A aquesta hora, sota un cel rúfol però definitivament millor que el que ens ha rebut el matí, sortim cap a mar oberta. Com sempre, un equip terrestre deixa anar les amarres. Com de costum, un pilot puja al vaixell per conduir amb mar experta la nau fora del port. La sorpresa del dia me la dóna el cuiner Maurizio: el vaixell no va cap a Livorno com estava previst, abans passarem per Marsella. Així, sense més ni més, la nau vira uns quants graus més cap a babord del que era previsible. A mar, ja m’ho van dir abans de pujar, cal estar sempre obert a l’imprevist. Espero, però, arribar a Nàpols abans que surti el meu vol cap a Barcelona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: