A bord d’un vaixell de càrrega (IX): L’entrada a port / Marsella

en-el-vaixell-121Un cop se surt d’un port, l’entrada al següent port no pot ser més precisa. Al pont de comandament l’oficial de coberta té a la seva disposició radars, ordinadors i tot mena de cartes navals. La que mana, però, és la carta de paper. Darrera seu hi ha una representació de la secció del vaixell amb totes les seves rampes indicant si aquestes es troben obertes o tancades. La visita dels passatgers a la sala de comandament comença amb un breu permís acompanyat normalment d’un endavant per part de l’avorrit oficial de torn. Sota el vidre horitzontal del capdavant del port un rètol indica el nombre de tones transportades, el seu equivalent en vehicles, quantes d’aquestes seran descarregades en el següent port i a quina hora hi arribarem. Si bufa vent de babord el trajecte pot alentir-se lleument però en els trajectes llargs aquest queda compensat pels canvis sobtats i favorables del vent.

Quan la ciutat ja és ben visible, en aquest cas Marsella, tothom entra en un moviment frenètic. En primer lloc, hom veu acostar-se la llanxa ràpida des de la qual es produirà l’abordatge del pilot.
Aquest individu és l’encarregat d’entrar i fer sortir del port les naus alienes de ta manera que no es produeixin incidents i pugui evitar-se que el port quedi bloquejat per un accident. Des que el pilot és dins fins que el vaixell amarra la velocitat de la nau ha baixat notablement. Si durant la travessia, la velocitat normal pot estar al voltant dels divuit nusos (30 km/h), aquesta es redueix a una petita porció en vistes al moll. Quan ja som a la terminal de desembarcament es posen en marxa les hèlix del motor lateral i d’aquesta manera el vaixell és aturat i finalment lligat a les amarres.

Hom baixa la rampa principal, la posterior; pugen els agents de la companyia i aleshores el comandant o l’oficial al càrrec pronuncia la fatídica frase: teniu 4 hores! Com som a Marsella i la distància entre el Port Quatre, prismàtic en mà, no sembla excessiva farem la sortida a peu. Prop de quaranta minuts de carrers i avingudes gens pensades per a vianants no motoritzats que ens duen finalment fins a la curiosa Catedral. Una gegantesca construcció que data de mitjans del XIX i que incorpora estils otomans, àrabs i europeus per igual. Continuem a peu fins al Port Vell i admirem els iots de recreació amb una cervesa a la mà.

A l’hora precisa, ja a prop de l’Església de Sta. Llúcia fem marxa enrere i agafem el primer taxi que trobem. Abans no ens torni a deixar al lloc precís, el taxista es desfarà en elogis sobre la nova Marsella, més neta i menys perillosa que la que li va donar mala fama, i admetrà que el milió de nouvinguts que han fet doblar la grandària de la ciutat en tot just deu anys tal vegada resultin un nombre excessiu. A la llum del que hem vist, tanmateix, el resultat es més que notable. A les cinc som al vaixell, a les sis a taula, a les set el vaixell deixa anar amarres, a les vuit el pilot ja fa estona que ha deixat el vaixell quan divisem una petita balena que deixa anar la seva cascada d’aigua per damunt del dors, davant per davant de la nau. A les nou sóc al camarot i a les onze, molt probablement seré dormit.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: