“Visca la terra!” (2009)

Visca la terra! de Ramon Fontserè, 2009. Barcelona: Columna, pp.147

Qui vulgui conèixer l’animalari de la Catalunya interior, de la zona difusa i agresta entre Osona i La Garrotxa, pot recrear-se en aquest exercici de zoologia catalana de la mà del joglar Ramon Fontserè. L’excusa, acompanyar en el seu periple de transportista a el Bitxo, un individu d’edat indeterminada hereu dels vicis i les virtuts de l’imaginari joglaresc. Un paisatge fet de putes i missaires, de cocaïnòmans i de puters, de jutges de pau de metre cinquanta i mossos d’esquadra amb accent de Lleida.

Tot plegat acompanyat d’irreverència i catalanitat mestissa, en estat brut. El llibre en qüestió té moments particularment divertits. N’assenyalaré dos. El diàleg en positiu entre mossos d’esquadra negatius (una broma divertidíssima que cal llegir-la per entendre-la) i sobretot l’escena final del Complicité, el bordell comarcal, convertit en una esperpèntica Arca de Noé per als que en altres latituds serien rebutjats socials. Una òpera bufa amanida de drogues, alcohol i sexe i d’humor passat de voltes marca de la casa.

Un text també que demostra les virtuts còmiques de l’autor i que també et fa pensar sobre el què podria haver representat per al país aquesta Companyia si el seu il·luminat director en comptes d’aïllar-se en el seu podi de refugiat polític s’hagués dedicat a fer el seu gran humor no només de catalans sinó també per a catalans. Per la resta, una novel·la divertida per passar una bona estona i patir per evitar esclafir a riure.

Valoració: Un hilarant episodi de ruralitat autòctona

7/10

Anuncis

2 Respostes

  1. M´ha agradat llegir el comentari del llibre, no l´he llegit encara. En Fontserè em cau molt bé, així com tots els actors d´Els Joglars, molts són de La Plana i els coneixem.
    Pel que fa al grup de teatre la qualitat de les obres ha anat baixant, i això no ho veuen, es pensen que els catalans els van a la contra. El que va a la contra és en Boadella, que es creu el rei del mambo.

  2. Celebro que t’hagi agradat el comentari. Tanmateix, discrepo respecte els Joglars. He vist totes les seves obres (les que em toquen per edat, vamos) fins a En un lugar de Manhattan i crec que continuen sent una gran companyia com Fontserè és un excel·lent actor.

    El problema evident és la paranoia clínica, no diagnosticada del seu director. Les seves Memòries d’un bufó (tanmateix molt recomanables) són el millor exemple.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: