Seré un independentista de dretes?

L’espectacle que ha fet Esquerra en nom de la democràcia interna és lamentable. Com ho és també l’article de Ridao en que defensa la legitimitat del lideratge de Puigcercós. Lamentable perquè la cosa no va per aquí. La cosa té més aviat a veure amb l’article que el convergent Barbeta publicava ara fa uns dies a La Vanguardia: Esquerra és un partit que a hores d’ara només convenç als que seuen a la menjadora i als seus familiars directes. Fins a grau dos, no va més enllà. La resta n’estem força decebuts. Més encara si parem atenció a les paraules de Carod-Rovira dient que del govern no els traurà ningú. En això ha quedat reduït el partit de Macià i Companys. Què en dirien els Presidents de tot plegat?

La cosa va començar malament amb Carretero, un home que no em cau especialment bé per la seva manera directa, poc polida, de dir les coses. Raons, totes. Tacte polític, cap. Carretero fa mal fet de fúmer el camp. ERC fa més mal encara convidant-lo a sortir per la porta sota l’estúpida (diguem-ho clar) presumpció que Esquerra és un partit d’esquerres. Vol això dir que l’eix progressista domina l’eix nacional? Vol això dir que sempre estan cridats a governar amb l’esquerra encara que la nova versió del successor de Montilla sigui un Corbacho o un Ferran, dels de la crosta nacionalista? Vol això dir que acceptaran qualsevol almoina que vingui de Madrid per tal de mantenir la cadira? Vol això dir que li regalaran el seu suport al PSOE de les mentides i, això sí, del discurs de l’Espanya plural? A aquest nivell de bestieses queden reduïdes les paraules de Carod.

Esquerra ha perdut el Nord. Esquerra ha decidit enfrontar-se amb el 27% de la militància que va donar suport a la proposta de Carretero. En el seu esforç, deien, per convertir el PSC-PSOE a la causa catalanista, han perdut de vista que un hom no arrossega un elefant, sinó que la bèstia, per simple qüestió de pes, acaba arrossegant a l’home. I així Esquerra acabarà fent de l’independentisme el que el PSOE va fer amb el socialisme. Carretero és el Suresnes d’ERC. Tots els que ens sentíem encara una mica propers a ERC, gràcies a Carretero, Renyer i demés, uns quants milers suposo, tenim encara més motius per pensar en la gran, immensa, presa de pèl que va ser el nostre vot a ERC en les passades eleccions.

Anuncis

Una resposta

  1. Benvolgut amic i company d’antigues lluites…

    a mi sí que em cau bé en Carretero, tot i entendre el que dius, perquè és un polític diferent als altres. Si el que es vol és algú que parli molt i no digui res, aquest no és en Carretero. Si el que es vol és algú que digui a tothom el que vol sentir, aquest no és en Carretero.

    Si el que es vol és una manera diferent de fer política, aquest és en Carretero.

    I això és el que cal. No només per ell, sinó pel que defensa. Per això parla de dignitat, per a referir-se a la tan necessària regeneració democràtica que cal que acompanyi el nostre procés polític cap a la independència.

    Posa’t en contacte amb mi, crec que ja saps qui sóc…

    I som-hi!

    Elies
    de l’antic casal…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: