El periodisme a debat

Vicent Sanchis va xerrar amb nosaltres ahir al vespre. Fa temps que el segueixo i és dels periodistes que em mereix un cert crèdit i em desperta un cert interés. El fet és que, el que fou director de l’Avui i actualment dirigeix Barça TV, va reunir ahir al Via Fora de Sants una desena d’interessats en el periodisme que es fa en aquest país. La vetllada va discórrer fent cops de volant entre un tema i un altre però va tenir els seus moments d’interés. Anem amb els petits tresors informatius que ens va deixar:

La caiguda de la venda directa de diaris a tot el país és espaterrant. Res que, per altra banda, no succeeixi arreu del món. La Vanguardia ha passat de vendre 190.000 exemplars (2000) a poc més de 100.000 (2009). Público diu que en ven 70.000 mentre que en realitat no va més enllà dels 20.000. La crisi dels mitjans madrilenys fa feredat i l’alternativa no es coneix encara. La raó de la debacle sí la coneixem, internet. Per altra banda, la crisi ha fet perdre un 50% dels anunciants. Molts d’ells ja no tornaran mai a l’anunci en paper.

Com s’ho fan els diaris per mentir a les estadístiques? Per la via de la venda en bloc i la subscripció col·lectiva. Compte! Perdre difusió no vol dir perdre influència. Per a Sanchis, la clau d’aquesta ascendència encara important dels mitjans rau en el pes dels seus lectors. Un pes no necessàriament quantitatiu sinó qualitatiu. PRISA té un deute de 5.000M€ (pot ser?). Planeta i Mediapro aguantaran (més clar en el primercas). Grup Z té els dies comptats. El grup Godó, veurem.

Altres temes interessants: a Catalunya hi ha un parell de paios/mitjans que sostenen un periodisme delictiu fonamentat en el xantatge a partits i empreses. Els seus noms són ben coneguts (aquí, degut a l’edat i la meva recent deriva ideològica, censuraré els noms). El famós 3% de Maragall no es va poder demostrar i per això no va permetre que la notícia anès més enllà del que fou. Hi ha un molt alt càrrec socialista que té una casa més cara que el seu sou acumulat dels darrers anys. Deixem-ho aquí.

Sobre l’ètica periodística, Sanchis va dir que els mitjans han de conviure amb un nivell raonable de corrupció ambiental. Les mancances del sistema de finançament de partits en són la causa. Per a ell no hi ha alternativa a aquesta convivència i el periodisme heròic no té futur. També va apuntar el rovellament de les maquinàries socialistes dins la CCRTV i la incapacitat del món nacionalista de bastir-ne un recanvi. El seu retrat del país és amarg i del seu caràcter valencià em va sobtar més l’acidesa que no pas la il·lusió. Suposo que tothom té un mal dia i ahir se’l veia cansat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: