Des de Galícia (i II)

Gadafi_llega_ItaliaEn una taula de bar, a tocar de la plaça de l’Obradoiro, m’expliquen l’experiència personal de qui va treballar durant una època a prop de l’ínclit Manuel Fraga. Em parlen d’una persona amb una capacitat de treball absoluta. D’un avui que a les set tocades ja era a la taula del despatx amb un estol d’ajudants. Calia veure’l, em diran, quan sortia d’expedició  amb el seu sèquit (quinze persones) a veure les colònies gallegues a Llatinoamèrica.

Primer eren visites de caire comercial. A manca de fons i interès europeus per Galícia, en Fraga els anava a buscar a les mans dels antics expatriats. Em comenten que la cosa gallega a Buenos Aires arriba a quatre-centes mil persones. Aquesta, diuen, és la veritable capital de Galícia. Més gran que qualsevol de les ciutats de la pàtria peninsular.

Es clar però que al final els expatriats van començar a desenvolupar els seus propis problemes a Argentina, Brasil, Veneçuela. Allà segueixen capficats amb la seva realitat immediata i les expedicions americanes de Fraga van quedar en el que són ara: immenses expedicions populistes per captar el vot ultramarí. Gran i important.

PS: La foto de Gadaffi, barreja de populisme, xavacaneria i competència a l’hora de presentar ajudants de camp femenines amb metes, m’ha dut, vés per on, a fer-ne una associació.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: