“Céline secret” (2001)

Céline secret, de Veronique Robert i Lucette Destouches, 2001. París: Ed.Grasset, pp.167

Céline secret és la biografia sincopada de la dona de Céline, Lucette Destouches. La història d’una pobre dona, poc estimada i gairebé abandonada pels seus progenitors primer i pels seus avis després. Una dona que als vint anys va tenir la sort, al seu parer, de conèixer al temible i feréstec Louis-Ferdinand Céline. Tanmateix, com deia, aquesta és la biografia de la muller. Una dona fràgil, solitària que creix i es fa adulta en un ambient propi de les fotografies del París de Brassaï o de les novel·les de Henry Miller.

El Céline que Lucette coneix ja és el reputat escriptor de meitat dels anys trenta. Un seductor d’ulls blaus que li porta vint anys i que ja s’ha guanyat a pols les antipaties i fins i tot les amenaces de mort dels comunistes francesos. Després vindran els seus pamflets antisemites i l’enemistat del règim de Petain cap a un escriptor del que no s’acaba de refiar. Vindran l’exili alemany, la fugida a Copenhaguen, la presó i finalment el retorn a Meudon, a les rodalies de París. Segons Lucette, aquí l’autor ja haurà acabat d’embogir del tot.

Lucette serà a tota hora el suport anímic d’un marit primer infidel i després malalt. Lucette sobreviu la dissort amb unes engrunes d’amor i amb un intercanvi de presències glacials. També amb la seva passió (de fet comuna a Céline): la dansa. Amb els seus animals: gossos, gats, ocells, tortugues. Ben poca cosa més, rep.

L’estil d’aquesta peça és breu, intimista i aparentment sincer. La frase curta i la sentència evocativa ens deixen veure la influència que va tenir l’autor en la seva vida. La grisor, la tristesa que es destil·la darrere de les seves paraules fa però de la seva vida la història d’una perdedora que ha anat a raure amb un que és més perdedor que ella mateixa. Tot plegat, quatre confidències sobre el caràcter asocial de Céline; sobre la cohabitació, més que no pas relació, que va mantenir amb l’autor i algunes anècdotes que més que sorprendre’t et desperten compassió.

Valoració: fàcil de llegir; útil per conèixer una mica millor a l’escriptor francès.

7/10

Anuncis

3 Respostes

  1. Què valen les traduccions de Céline al català o al castellà? Per mi, no es pot traduir Céline….

  2. El problema, Joan-Daniel, és que vaig intentar llegir D’un chateau a l’autre en francès i gairebé moro en l’intent. Necessito una llengua fàcil per llegir-lo. Dit això, llegir la seva dona en la llengua original és tota una altra història…

  3. Llegir d’ Un château l’autre (Céline escriu en celinià i no en francès. En francès diuen ” d’un château à l’autre ” i Céline elimina la proposició…) és tota una aventura. De tu, compraria un bon diccionar d’argot i aniria llegint a poc a poc. Val la pena, francament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: