“Notícia de Catalunya” (orig.1969)

Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens i Vives (1969). Barcelona: Ed.Destino, pp.231

Aquí tenim un text important per a l’història d’aquest país. Una anàlisi rigorosa de la mentalitat catalana al llarg de la seva història, feta de la mà d’un dels més grans, lúcids i rigorosos historiadors. El text de Vicens Vives vol ser sobretot un intent de posar les coses al seu lloc i aixecar una visió alternativa a la visió romàntica de Catalunya, contra els historiadors del mite medieval.

En aquesta reconstrució del caràcter català hi trobem elements coneguts com el treball, el seny montanyívol i la rauxa marinera; també hi desfilen trets del nostre país: ser terra de pas implica ser terra cobejada i transitada; ser petit implica estar condemnat a lluitar per sobreviure i no poder dominar els territoris conquerits. D’aquí surt el natural pactista dels catalans i l’ordre confederal de les seves institucions polítiques també la nostra intransigència a l’hora de defensar els nostres acords amb l’estat.

Vicens Vives explica també perquè Catalunya no va voler tenir un rei propi i en va prendre un d’Aragó (per no emprenyar el monarca franc). I contraposa el caràcter expansionista i dominador dels castellans amb la nostra voluntat indomable de ser com som. Resseguir la historiografia castellana (ser castellà vol dir ser, segons ells, ser ver i únic descendent dels visigots) i contrastar-la amb el menysteniment català per la història d’Espanya (almenys fins el XVIII) és un altre element d’interès.

Quan es veu que la cosa espanyola no funciona, la il·lusió de l’estat conjunt s’esvairà. De 1640 a 1659 Catalunya optarà per ser francesa. El 1704 per afegir-se al bàndol antiborbó. Durant segles, Catalunya girarà l’esquena al Minotaure del poder; quan  hagi volgut intervenir-hi, per refundar Espanya, tots els odis s’aixecaran contra nostre. I així és que tenim un país amb tendència cap a l’eclat revolucionari. Que es mou entre el seny i la rauxa; entre la supèrbia i el ressentiment (l’original de VV és de 1954!). El gran mòbil, el motor de Catalunya: la voluntat de ser. Resistir és véncer! Talment com a la Guerra del 36. Esperem que amb un final més feliç.

Valoració: seriós assaig històric sobre la naturalesa dels catalans

8/10

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: