“Violetas de Marzo” (orig.1989)

Violetas de Marzo, de Philip Kerr, 2007 (orig.1989). Barcelona: RBA, pp.383

Les novel·les de detectius formaven part d’una afecció personal que, en el meu cas, va acabar amb l’adolescència. Tot el que en recordo del meu fugaç pas per aquest gènere són les novel·les de Conan Doyle, un bon grapat d’Agatha Cristie i juraria que alguna de Dashiell Hammett i, més tard, Truman Capote. Una bona pila de literatura barata de lladres i serenos va acabar a les escombraries a una edat encara més tendra gràcies a l’esperit fiscalitzador de la meva mare. En aquest temps he après algunes coses de la meva afecció lectora: per exemple, que sóc altament influenciable per l’opinió de la gent que considero llegida. Tant és així que la meva pila de llibres comprats excedeix sempre amb escreix aquells que tenen o tindran possibilitats reals de ser llegits.

La novel·la de Kerr, a banda de les virtuts del gènere – trama argumental complexa, perill, sang, misteri, noies maques que fumen i beuen, poder i política – té de bo que parteix d’un personatge simpàtic – l’alter ego de l’autor – un moment històric fascinant – Alemanya 1936 – i per als interessats d’aquesta gran tragèdia històrica que va ser el nazisme, unes grans dosis d’informació històrica minuciosa, una gran quantitat de personatges i biografies psicològiques i socials fascinants.

Violetas de Marzo, a més a més, és la primera d’una sèrie de cinc novel·les que tenen per protagonista el detectiu Bernie Gunther, un ex-policía depurat pel règim que fa el paper de bo mentre la maldat contamina el conjunt del cos social. Arguments per reincidir-hi, n’hi han. Si qui llegeix és un individu com jo amb dosis de morbositat acceptables però encara més curiositat històrica i sociològica, tal vegada s’estimi més fer cap cap als quatre volums editats per Jeremy Noakes i la universitat d’Exeter sobre la història social del Règim de Hitler.

Valoració: Bon paisatge nacionalsocialista i un lectura lleugera d’estiu

6/10

Advertisements

3 Respostes

  1. Les memòries de Speer també són apassionants malgrat llurs mentides…

  2. Per cert, estic molt content d’haver tret un 6 com Kerr. Quina companyia més bona!!!

  3. De Speer fa molt que el vaig llegir. Com bé dius, les seves mentides i que acceptés bescanviar la seva vida pel paper d’estrassa que va jugar a Nuremberg, em tiren enrere a l’hora de tornar-lo a llegir.

    Pel que fa al duet Bezsonoff-Kerr, cadascú excel·leix en el seu génere (clucada d’ull) . Les puntuacions denoten més l’estat d’ànim i els gustos del lector que no pas la qualitat de l’artista. Seguirem llegint-te i per molts anys que pugui seguir posant sisos (de moment acabo de reincidir a la FNAC amb el 3r Kerr de la série, ja veus).

    Bon estiu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: