“El fantasma de Canterville” (orig. 1887)

The Canterville Ghost (El fantasma de Canterville), d’Oscar Wilde (orig. 1887). Edició electrònica de Feedbooks

Quan la família del reverend Otis compra la molt anglesa mansió dels Canterville, el seu propietari, Lord Canterville, se sent obligat a dir-li que no només està adquirint la casa sinó el fantasma que hi viu a dins. Otis, com a bon americà no creu en fantasmes i si n’hi ha decideix que cal tractar-los amb el senderi i el pragmatisme que la seva condició d’americà li atorga. Així és com el fantasma de Canterville no només toparà amb uns descreguts iankees sinó que aquests contraatacaran amb inventiva i una particular manca de respecte cap al Vell món.

Un conte llarg o una novel·la curta, d’un irònic romanticisme anglès, amb clucades d’ull cap a la tradició aristocràtica britànica i alhora cap a l’onada de modernitat que representen els Otis. La precisió del llenguatge, l’adornament en la descripció del paisatge i la lleugeresa estereotipada de les actuacions humanes acaben donant forma a una peça no mancada d’interès, però que definitivament pertany a una altra època.

Valoració: d’un interès literari i històric

5/10

Anuncis

2 Respostes

  1. Hola. Feia temps que no et visitava. Em sorprèn aquesta valoració justeta d’aquest clàssic. Sobretot tenint present que Wilde és un gran poeta i un literat imprescindible en la llengua anglesa. Té l’estigma de l’homosexualitat. Encara avui en dia. El seu nét, no vol fer servir el cognom Wilde, tot i prologar les obres completes en l’edició de Collins. a poc a poc es va trencant el tabú de la seva homosexualitat, el que encara no ha sortit és la seva pertinença a la maçoneria anglesa d’arrel universitària. De debò que no t’ha agradat aquest clàssic? No t’ha fet somriure el retrat lamentable de l’home modern que no respecta res del passat i pensa que una taca de sang pot desaparèixer amb els nous productes lleva-taques?
    De ben jovenet vaig llegir la història i Wilde, juntament amb els seus contes per a infants (el Gegant egoista, el Príncep feliç, etc…) em va fascinar i per sempre més m’ha acompanyat.
    Tot són gustos, i la literatura ja té aquestes coses. Wilde era acusat de ser excessivament barroc, carregós, i amb una mòrbida fascinació per l’estètica en diversos sentits: des dels més sublims als més sòrdids. La seva grna novel·la: El retrat de Dorian Gray n’és un exemple.
    Torna-ho a provar.

  2. Ben retrobat, doncs, amic Tyler. Jo en canvi sí t’escolto de tant en tant…

    😉

    El meu problema tal vegada va venir de que el vaig llegir en anglès. L’he vist en teatre i m’ha agradat però, aquest cop, decididament, l’he trobat d’una altra època.

    Tinc a la meva llista de pendents, la resta de la seva obra (al menys la seva obra curta que tinc en un sol volum des del passat agost). No desesperis que encara tinc salvació.

    Abraçades,

    Dav.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: